616. Financiarización de la producción urbana: el caso argentino en perspectiva
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2019.23.21493Paraules clau:
financiarización, desarrollo inmobiliario, Argentina.Resum
El debate internacional sobre la financiarización de la producción urbana se ha centrado en ciudades localizadas en economías “desarrolladas”. Los investigadores han hallado una creciente penetración de lógicas financieras en la producción de la ciudad y una expansión de las innovaciones financieras aplicadas al financiamiento inmobiliario. Y a pesar de existir trayectorias variadas de financiarización[1], el proceso aparece como una tendencia que se expande progresivamente a todas las economías capitalistas. Este trabajo se propone dialogar con esas investigaciones a fin de presentar brevemente el estado actual del debate y recuperar algunos indicadores que permitan colocar al caso argentino en perspectiva. La hipótesis central es que en el período 2002-2015 Argentina siguió una trayectoria de relativa desconexión del sistema financiero internacional que se expresó en la producción inmobiliaria, que sin embargo debe ser entendida en el marco de un proceso global de financiarización variada [variegated] y desigual.
[1] Fernandez y Aalbers 2016.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).