615. Megaproyectos en el espacio agrario del Uruguay: el agronegocio de la silvicultura

Autors/ores

  • Mauricio Ceroni

DOI:

https://doi.org/10.1344/sn2019.23.21547

Paraules clau:

Megaproyectos, Agronegocio, Silvicultura, Uruguay

Resum

El crecimiento actual de los megaproyectos en el mundo es un rasgo central del funcionamiento de los espacios globales de acumulación de capital. Las corporaciones transnacionales son actores clave, tanto por la ejecución de la inversión como por la incidencia que realizan sobre los Estados. En Uruguay, durante los últimos 30 años, se comenzó un proceso de desarrollo de la silvicultura sustentado en la mayor inversión extranjera en la historia del país. En el presente artículo enfatizo sobre la política agraria para analizar los elementos centrales que permitieron el crecimiento del sector silvícola. Para ello realicé una sistematización de las principales características de los megaproyectos, su origen, su expansión territorial y su incidencia sobre las comunidades locales. Finalmente, se muestra como el Estado está subordinado al dominio del capital transnacional, ya que tres corporaciones transnacionales concentran casi el 70% en superficie y un 84% en las exportaciones del sector.

Descàrregues

Publicades

2019-06-01

Número

Vol. 23 (2019)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).