Las Estaciones Agronómicas y las Granjas Experimentales como factor de innovación en la agricultura española contemporánea (1875-1920)

Autors/ores

  • Jordi Cartañà

Paraules clau:

Agronomía, España, siglo XIX-XX, Estaciones Agronómicas, Granjas Experimentales

Resum

Durante el último tercio del siglo XIX, la administración realizó un notable esfuerzo para la modernización técnica de la agricultura española. A semejanza del resto de Europa, uno de los instrumentos elegidos para este fin fueron las Granjas Experimentales y las Estaciones Agronómicas, instituciones distribuidas por toda la geografía nacional, de las que llegaron a funcionar 77 en 1920. Dirigidas por ingenieros agrónomos, su misión era introducir y adaptar en los diferentes territorios, los avances científico-técnicos producidos por la ciencia agronómica de cara a mejorar la calidad y los rendimientos de los cultivos y las industrias transformadoras. Esta labor se llevó a cabo mediante la experimentación, el asesoramiento directo a los labradores, el análisis de productos y la divulgación mediante publicaciones o cursos especializados.

Descàrregues

Publicades

2007-05-13

Número

Vol. 4 (2000): Innovación, desarrollo y medio local. Dimensiones sociales y espaciales de la innovación

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).