“Haciendo padres”: entre listas y registros. De la discrecionalidad a la elección profesionalizada

Autors/ores

  • Carla Villalta

Paraules clau:

Adopción de niños, moralidad familiar, gestión estatal, saberes profesionales, adoption of children, family morality, governmental management, professional knowledge

Resum

En la Argentina, la creación en el año 2005 de un Registro Único de Adoptantes ha sido fundamentada en la necesidad de transparentar la adopción de niños y limitar la discrecionalidad de la que gozaban los jueces para elegir a los potenciales adoptantes. En este artículo se contextualiza la creación de este Registro para comprender los sentidos con los que es dotado y las características que en nuestro contexto ha adquirido el proceso de “sanitarización” de la adopción. A su vez, se analizan las acciones que desarrollan sus profesionales en pos de evaluar a los futuros adoptantes así como de transmitir una determinada moralidad familiar que, integrando tópicos como el “derecho a la identidad” de los niños y el respeto por su historia, y privilegiando la actitud reflexiva de quienes quieren adoptar un niño, contribuye a recrear y/o reificar modos de identificación práctica y simbólica de la “clase media urbana”.

Descàrregues

Publicades

2012-03-22

Número

Vol. 16 (2012): Vol. 16 El principio del "interés superior" de la niñez: adopción, políticas de acogimiento y otras intervenciones.

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).