La gentrificació verda en les zones urbanes: els objectius de desenvolupament sostenible i l'apropiació de la naturalesa pel mercat immobiliari
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2022.26.35224Paraules clau:
Objectius de desenvolupament sostenible, Agenda 2030, gentrificació verda, mercantilització de la natura, producció capitalista de l'espai urbàResum
L'actuació de les dones indígenes com a líders dels seus pobles està creixent al Brasil. En vista del desmantellament de la política mediambiental i indígena, per part de l'actual govern, i l'amenaça extractiva sobre els territoris indígenes, el dret al territori és la principal bandera de la lluita per aquestes dones, i la motivació central per la seva creixent presència en els espais construïts pel moviment indígena. La noció de territori corporal és cada vegada més vocalitzada i guanya nous significats entre les dones indígenes del Brasil, que l'utilitzen com a símbol de la relació inseparable entre les persones i el territori. L'obra actual tracta d'afirmar-ho com una categoria cosmopolítica, que il·lumina les contradiccions capitalistes, i s'empra com a resistència al procés de dispossessió d'excepció que produeix vida nua com una deshumanització necessària per a l'avanç de l'acumulació.
Referències
Acselrad, H. 2010. Ambientalização das lutas sociais – o caso do movimento por justiça ambiental. Estudos Avançados 24 (68): 103-119. https://doi.org/10.1590/S0103-40142010000100010
Anguelovski, I., Connolly, J.J.T., Pearsall, H., Shokry, G., Checkerg, M., Maantayi, J., Gould, K., Lewis, T., Maroko, A. & Roberts, T.J. 2019. Why green “climate gentrification” threatens poor and vulnerable populations. Proceedings of the National Academy of Sciences 116 (52): 26139–26143. https://doi.org/10.1073/pnas.1920490117
Anguelovski, I. & Connolly, J. J. T. 2019. Green Gentrification in Barcelona. En Renaturing Cities. Town Planning and Housing editado por E.J Ballester, 100-112. Barcelona: Barcelona Provincial Council’s Press and Communication Office.
Baumgartner, W. 2021. Parque Augusta (São Paulo/Brazil): from the struggles of a social movement to its appropriation in the real estate market and the right to nature in the city. Sustainability 13 (09): 5150. https://doi.org/10.3390/su13095150
Gould, K.A. & Lewis, T.L. 2017. Green gentrification. Urban sustainability and the struggle for environmental justice. Nova Iorque: Routledge.
Harvey, D. 1996. Justice, Nature and the Geography of Difference. Oxford: Blackwell.
Henrique, W. 2005. Florianópolis/Brasil – a felicidade não tem preço, tem endereço: condomínios, loteamentos e a apropriação da natureza. Scripta Nova 194 (14): 1-13.
Marcuse, P. 1985. Gentrification, Abandonment, and Displacement: Connections, Causes, and Policy Responses in New York City. Journal of Urban and Contemporary Law 28: 195-240.
OCDE (Organização para a Cooperação e Desenvolvimento Econômico). 2020. A Territorial Approach to the Sustainable Development Goals: Synthesis report. Paris: OECD Publishing.
ONU (Organização das Nações Unidas). 2015. Transformando Nosso Mundo: A Agenda 2030 para o Desenvolvimento Sustentável. Brasília: ONU.
Pearsall, H. 2010. From brown to green? Assessing social vulnerability to environmental gentrification in New York City. Environment and Planning C: Government and Policy 28: 872-886. https://doi.org/10.1068/c08126
UN-Habitat (United Nations Human Settlements Program). 2020. World Cities Report 2020. Nairobi: United Nations Human Settlements Programme.
Wacquant, L. 2004. Critical Thought as Solvent of Doxa. Constellations, 11 (1): 97-101. https://doi.org/10.1111/j.1351-0487.2004.00364.x
Descàrregues
Publicades
Versions
- 2022-06-20 (2)
- 2022-04-01 (1)
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Wendel Henrique Baumgartner
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
