Els símptomes de la gentrificació vistos “des de baix”. Del Poblenou al 22@: una aproximació etnogràfica a la reconversió social de l'espai públic a Barcelona
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2024.28.40171Paraules clau:
gentrificació, espai públic, etnografia urbana, superilla, ciutats intel·ligentsResum
L'article evidencia el que anomenem “símptomes” de la progressiva gentrificació del territori del Poblenou de Barcelona, com a efecte del pla 22@. Inicialment, s'introdueix el debat sobre la gentrificació, abordant el seu origen clàssic en diàleg amb les noves corrents crítiques que en qüestionen la universalitat. A continuació, es descriu la transformació del territori, que ha esdevingut un laboratori d'experimentació urbana, detallant les pressions immobiliàries i les seves conseqüències. En l'argument central es comparen les dinàmiques de l'espai públic de dos dels seus barris més afectats, a través d'observacions a la zona del nucli antic i de la Superilla. Mitjançant una metodologia de tall etnogràfic, s'aporten evidències sobre les particularitats qualitatives de la gentrificació "des de baix". En aquest context de mercantilització urbana, les conclusions subratllen la necessitat de protegir les dinàmiques de la vida pública per mitigar els efectes depredadors de la mercantilització urbana en el teixit comercial i social.
Referències
Ajuntament de Barcelona. 2000. Modificació del Pla general metropolità per a la renovació de les àrees industrials de Poble Nou, districte d’activitats 22@BCN, de Barcelona. Barcelona: Subcomissió d’Urbanisme.
Atkinson, Rowland; Bridge, Gary. (Ed.). 2005. Gentrification in a global context. The new urban colonialism. Nueva York: Routledge.
Barceló, Miquel; Oliva, Antoni. 2001. La Ciutat digital. Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Beta editorial.
Brown-Saracino, Japonica. 2010. A Neighborhood that Never Changes: Gentrification, Social Preservation, and the Search for Authenticity. Chicago: University of Chicago Press.
Capel, Horacio. 2005. El modelo Barcelona: un examen crítico. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Casellas, Antònia; Pallarès-Barberà, Montserrat. 2000. “Public-sector Intervention in Embodying the New Economy in Inner Urban Areas: The Barcelona experience”. Urban Studies 46:1137.
Casellas, Antònia. 2016. “Desarrollo urbano, coaliciones de poder y participación ciudadana en Barcelona: una narrativa desde la geografía crítica”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles 70: 57-75.
Cassián, Nizaiá. 2019. “Descolonizar las epistemologías urbanas: Saber experto y colectivos por el derecho a la ciudad, ¿quién puede decir "la verdad" sobre los problemas de la ciudad?”. Journal of Latin American Geography 18(3): 54-84.
Charnock, Greg; Ribera-Fumaz, Ramon. 2014. “The Production of Urban Competitiveness: Modelling 22@ Barcelona”. En Urban Revolution now: Henri Lefebvre in Social Research and architecture, editado por Christian Schmid. Londres: Routledge, p.157-172.
Charnock, Greg; Mansilla, José; Ribera-Fumaz, Ramon. (ed.). 2023. 22@Barcelona. Un Distrito de innovación en disputa. Barcelona: Icaria editorial.
Clark, Eric. 2005. “The order and simplicity of gentrification- a political challenge”. En Gentrification in a global context: the new urban colonialism, editador por Rowland Atkinson y Gary Bridge. Nueva York: Routledge, p. 261-269.
Cocola-Gant, Agustín. 2019. “Gentrification and displacement: urban inequality in cities of late capitalism”. En Handbook of Urban Geography, editado por Tim Schwanen y Ronald Van Kempen. Cheltenham and Northampton: Edward Elgar Publishing, p.. 297-310.
Dalmau i Torvà, Marc. 2023. “Territori start_up. Nous (I no tan nous) paradigmes de la vella col·laboració público-privada”. En Barcelona: metrópoli-empresa. Crítiques practiques per desarmar la marca. Barcelona: Virus editorial.
Delgado, Manuel. 1999. El animal público. Barcelona: Anagrama.
Delgado, Manuel. 2007. La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘modelo Barcelona’. Madrid: Catarata.
Espinosa, Horacio. 2017. « Les vertus de la violence. La légitimation d’un projet de rénovation urbaine par le néo-hygiénisme ». Espaces et sociétés 170(3): 173-186.
Espinosa, Horacio; Cornejo H. Fernando. 2022. “La gentrificación del centro de Guadalajara: Proyectos, conflictos y resistencias”. Iztapalapa. Revista de ciencias sociales y humanidades 43(93): 75-102.
Espinosa, Horacio. 2024.Urban anthropology or anthropology in the city Does Lefebvre hold the key to escape this cul-de-sac?. HAU: Journal of Ethnographic Theory, 14(2), 450–470. https://doi.org/10.1086/730589
Gerència d`Àrea d`Ecologia Urbana, Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana, Barcelona Regional Agència de Desenvolupament Urbà, S.A. (2023). “Superilla Barcelona: Barcelona 2015-2023”. Disponible en: http://hdl.handle.net/11703/129164
Ghertner, D. Asher. 2015. “Why gentrification theory fails in ‘much of the world’”. City 19(4): 552-563.
Glass, Ruth. 1964. “Introduction to London: Aspects of change centre for urban studies”. London. [reprinted in Glass R, 1989 Cliches of Urban Doom. Oxford: Blackwell, p. 132- 158].
Hackworth, Jason; Smith, Neil. 2001. “The changin state of gentrification”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie 92(4): 464-477.
Harvey, David. 1989. “From managerialism to entrepreneurialism: the transformation in urban governance in late capitalism”. Geografiska Annaler. Series B, Human Geography 71(1): 3-17.
Harvey, David. 2003. El nuevo imperialismo. Madrid: Akal.
Jacobs, Jane. 2011. Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Capitán Swing.
Kusenbach, Margarethe. 2003. “Street-Phenomenology: the go-along as ethnographic research tool”. Ethnography 4 (3): 455-485. https://doi.org/10.1177/146613810343007
Lees, Loretta. 2000. “A reappraisal of gentrification: towards a 'geography of gentrification'”. Progress in Human Geography 24(3): 389-408.
Lees, Loretta. 2003. “Super-gentrification: The case of Brooklyn Heights”. Urban Studies 40(12): 2487-2509.
Lees, Loretta; Shin, Hyun Bang; López-Morales, Ernesto. 2016. Planetary gentrification. Londres: Polity Press.
Lefebvre, Henri. 1976. La revolución urbana. Madrid: Alianza editorial.
Lefebvre, Henri. 2013. La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing.
López, Pere. 1992. “Objectiu de tots? Ciutat-empresa i dualitat social a la Barcelona olímpica”. Revista Catalana de Geografía, junio: 507-522.
López, Antoni; Sales, Joan. 2020. “La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d'una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa”. Barcelona: Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps.
Mehta, Vikas. 2009. “Look Closely and You Will See, Listen Carefully and You Will Hear: Urban Design and Social Interaction on Streets”, Journal of Urban Design 14(1): 29-64. DOI: 10.1080/13574800802452658
Nadal, Jordi; Tafunell, Xavier. 1992. Sant Martí de Provençals. Pulmó industrial de Barcelona. Barcelona: Columna ediciones.
Navas-Perrone, M. Gabriela. 2018. “Viatge al barri d’Icària. El patrimoni viscut d’un passat industrial arxivat”. Revista d’etnologia de Catalunya 43: 258-271.
Navas-Perrone, M. Gabriela; Dalmau, Marc; Espinosa, Horacio. 2020. Sistema d’Indicadors d’Impacte de Gènere i Gentrificació (SIIGGEN). Estudi aplicat al barri del Poblenou de Barcelona. Final report. Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal, Ajuntament de Barcelona.
Pareja-Eastaway, Montserrat (coord.). 2016. 22@ Barcelona 2000-2015. El districte d’innovació a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Pike, Kenneth L. 2015. Language in relation to a unified theory of the structure of human behavior. Walter de Gruyter GmbH & co KG.
Rodríguez, Jesús; García, Gemma 2022. “Les clàusules secretes de la Copa Amèrica a Barcelona”. Directa, 27 d’abril de 2022. [Consultado en línea] https://directa.cat/les-clausules-secretes-de-la-copa-america-a-barcelona/.
Sales Favà, Joan. 2014. “El Poblenou colonitzat, ciudades globales y barrios gentrificados”. Working paper series: Contested_Cities. Accesible online: http://contested-cities.net/working-papers/wp-content/uploads/sites/8/2014/03/WPCC-14004_SalesJoan_GentrificacionPoblenou.pdf
Slater, Tom. 2012. “Missing Marcuse: On gentrification and displacement”. En Cities for people, not for profit , p. 171-196). London and New York: Routledge.
Smith, Neil. 1979. “Hacía una teoría de la gentrificación. Un retorno a la ciudad, por el capital, no por las personas”. En Neil Smith. Gentrificación urbana y desarrollo desigual, editado por García, Luz Marina y Fernando Sabaté. Barcelona: Icaria/Espacios Críticos, p.70-95.
Smith, Neil. 1996. The new urban frontier: Gentrification and the revanchist city. Nueva York: Routledge.
Smith, Neil. 1999. “La reafirmación de la economía: La gentrificación del Lower East Side en la década de 1990”. En Neil Smith. Gentrificación urbana y desarrollo desigual, editado por García, Luz Marina y Fernando Sabaté. Barcelona: Icaria/Espacios Críticos, p.130-177.
Solà-Morales, Manuel; Busquets Joan; Font, Antoni; Domingo, Miquel. y Gómez José Luis. 1974. Remodelación urbana o desarrollo capitalista en el sector de la ribera oriental. Barcelona: Gustavo Gili.
Tatjer, Mercedes. 2006. "La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización y cambio en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana". Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. (218-46, 1 de agosto de 2006 Barcelona: Universitat de Barcelona.
UTE (Unió Temporal d’Escribes). 2004. Barcelona, marca registrada. Un model per desarmar. Barcelona: Virus editorial.
Whyte, William H. 1980. The social life of small urban spaces. Washington DC: The Conservation Foundation.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 María Gabriela Navas Perrone, Horacio Espinoza Zepeda, Marc Dalmau
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).