De la ciudad ortogonal aragonesa a la ciudad cuadricular hispanoamericana como proceso de innovación-difusión, condicionado por la utopía

Autors/ores

  • Vicente Bielza de Ory

Paraules clau:

Urbanismo cuadricular, innovación-difusión, utopía urbana

Resum

El proceso de innovación-difusión del urbanismo regular medieval en la Corona de Aragón desde la ortogonalidad del plano fundacional de Jaca (1076) hasta la cuadrícula teorizada por Eximeniç (1384) se traslada al Nuevo Mundo a partir de la Instrucción del rey aragonés Fernando el Católico(1513). El modelo se reformula en el foco mexicano (1523) hacia la cuadrícula jerarquizada, desde la monumental plaza mayor, bajo la influencia prehispánica y con un mayor impacto de la utopía católica que renacentista. Profundizando en la antinomia de Gottman vemos que la inspiración apocalíptica, comprobada en las primeras fundaciones urbanas regulares, como la de Tlaxcala (1528), se aviene mejor a la colonización hispanoamericana, iniciada a base de ciudades articuladoras del territorio colonizado (como fue tradición en la Corona aragonesa), que la que se desprende del libro de Ezequiel (inspirador de la colonización protestante norteamericana del siglo XVIII) en que primero se reparte el territorio regularmente y luego la ciudad.

Descàrregues

Publicades

2007-02-21

Número

Vol. 6 No 105-132 (2002)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).