No tot es “coser y cantar”. Explorant els espais domèstics de dones migrants
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2024.28.44851Paraules clau:
domesticitat, dones migrants, taller de costura, mapes de vida tèxtilsResum
Aquest article busca comprendre com es (sobre)viu als marges urbans des de la domesticitat d'un grup de dones migrants que acudeixen setmanalment a un taller de costura a la Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat). Malgrat les seves històries de lluita, migracions i una realitat marcada per la precarietat, elles troben al taller un espai socialitzador, mobilitzador i catàrtic; un valuós pretext per compartir anhels i frustracions que transcendeixen la seva pròpia llar, ja que aquesta no deixa de ser un espai de treball més on carreguen amb les seves obligacions, cures i la seva reproducció social. L'àmbit domèstic es converteix aquí en un concepte difús, que desdibuixa els límits de la llar i les activitats del qual priven les dones d'un espai i temps propis.
Mitjançant mètodes d'investigació qualitatius poc comuns, com la creació de mapes de vida tèxtils, es busca aprofundir en les tasques i les emocions d'aquestes dones costureres i en les complexitats d'habitar, destacant el seu paper essencial dins de les seves pròpies llars i comunitats. Així mateix, es pretén comprendre com, a través de les seves estratègies diàries de resistència subjacents i silencioses, sostenen la vida als marges.
Referències
Ajuntament de l'Hospitalet. 2022. Anuari estadístic de la Ciutat de L'Hospitalet 2022. L’Hospitalet de Llobregat.
Amoroso Miranda, María Inés, Anna Bosch Pareras, Cristina Carrasco Bengoa, Hortensia Fernández Medrano and Neus Moreno Sáenz. 2003. Malabaristas de la vida. Mujeres, tiempos y trabajos. Editorial: Icaria editorial. ISBN 10: 8474266742
Bayat, Asef. 2010. Life as Politics. How Ordinary People Change the Middle East. ISIM series on contemporary Muslim societies. Amsterdam: Amsterdam University Press.
Baylina, Mireia. 1997. “Metodología cualitativa y estudios de geografía y género”. Documents d’Anàlisi Geogràfica 30:123-38.
Berlant, Lauren. 2016. “The commons: Infrastructures for Troubling Times,” in Environment and Planning D: Society and Space 34, (3): 393–419. https://doi.org/10.1177/02637758166459.
Cearreta-Innocenti, Tania. 2023. “Life at the Margins: Women’s Everyday Practices as Resistance in a Working-Class Neighbourhood in Barcelona.” At the Frontiers of Everyday Life: New Research in Cramped Spaces. Springer Cham
Chaney, David. 2002. Cultural Change and Everyday Life. London: Palgrave.
Cotterill, Pamela. 1992. Interviewing women. Issues of friendship, vulnerability and powers. Women’s Studies International Forum 15 (5/6):593-606.
Guerrero, David. 2016. “L’Hospitalet quiere imitar a Brooklyn y ser un imán para el sector cultural.” La Vanguardia, December 15, 2016.
Goffman, Erving. 1961. Asylums: Essays on the Social Situation of Mental Patients and Other Inmates. New York: Anchor Books.
Hooks, bell. 1989. “Choosing the margin as a space of radical openness”. Framework: The Journal of Cinema and Media 36: 15-23.
Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT. 2022. https://www.idescat.cat/
Katz, Cindi. 2001. “Vagabond capitalism and the necessity of social reproduction”. Antipode 33(4): 708–727.
Lawson, Victoria. 2008. “Geographies of care and responsibility.” Annals of the Association of American Geographers 97(1):1–11. https://doi.org/10.1111/j.1467-8306.2007.00520.x
Lefebvre, Henri. 1990. “An Inquiry, and Some Discoveries”. En Everyday LIfe In the Modern World. New Brunswick, NJ: Transaction Publishers (1st edn in French, 1968).
Margarit Segura, Daisy. 2008. “La inmigración latinoamericana en l’Hospitalet de Llobregat: una mirada desde lo cotidiano”. Quaderns d’estudi 1987, Núm. 20: 97 - 140.
McDowell, Linda. 2000. Género, identidad y lugar. Un estudio de las geografías feministas. Madrid: Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, S. A.)
Olmedo, Élise. 2015. Cartographie sensible.Tracer une géographie du vécu par la recherche-création. PhD diss., Paris 1 Panthéon Sorbonne.
Olmedo, Élise. 2018. “Textile Maps. Using Sensitive Mapping for Crossovers Between Academic and Vernacular Worlds in the Sidi Yust Working-Class Neighbourhood in Marrakech”. This Is Not an Atlas : A Global Collection of Counter-Cartographies, 264-69.
Parker, Rozsika. 2010. The subversive stitch. Embroidery and the making of the feminine. London: I.B. Tauris. (1st edn in English, 1984).
Pérez Orozco, Amaia. 2014. Subversión feminista de la economía. Sobre el conflicto capital-vida.Madrid:Traficantes de Sueños.
https://doi.org/10.1017/CBO9781107415324.004.
Rolo González, Gladys, Dolores Díaz Cabrera and Estefanía Hernández Fernaud. 2009. “Desarrollo de Una Escala Subjetiva de Carga Mental de Trabajo (ESCAM).” Revista de Psicología del Trabajo y de las Organizaciones Vol. 25, n.° 1, 29-37.
Simmel, Georg. 1986. Sociología: Estudios sobre las formas de socialización. Madrid: Alianza Editorial. (1st edn in German, 1908).
Smith, Neil. 1996. The New Urban Frontier.Gentrification and the revanchist city. London: Routledge https://doi.org/10.4324/9780203975640.
The Care Collective. 2020. The care manifesto. London/New York: Verso.
Tello, Rosa. 2005. “Áreas metropolitanas: espacios colonizados”. In: Urbanizaçao e mundializaçao: estudos sobre a metrópoli, edited by Carlos AF, Carreras C, 9-20. Sao Paulo: Contexto.
Vaiou, Dina and Rouli Lykogianni. 2006. “Women, Neighbourhoods and Everyday Life”. Urban Studies 43 (4): 731-43. https://doi.org/10.1080/00420980600597434.
Wilson, Elizabeth. 1995. “The rhetoric of urban space”. New Left Review, n.o 209:146-60.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Tania Cearreta-Innocenti
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
