"Portes endins, cadascú fa el que vol": microrrelats "interiors" d'un reallotjament urbà imperfecte
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2024.28.45122Paraules clau:
impacte de la regeneració urbana, reallotjament urbà, etnografia urbana, Rambla del RavalResum
La transformació del barri del Raval ha estat objecte d'exhaustius anàlisis a escala urbana, destacant-ne la importància com a model per a l'urbanisme nacional i internacional. La construcció de l'actual Rambla del Raval, una de les operacions emblemàtiques del Pla de Reforma Interior del Raval (PERI), va implicar l'enderroc més extens de blocs d'habitatges de la història de la Barcelona preolímpica.
Aquest article es planteja recuperar alguns retalls de la vida "interior" i quotidiana d'un grup d'afectats per l'enderroc de la primera illa d'habitatges enderrocats per construir la Rambla del Raval, les històries quotidianes de reubicació i adaptació dels quals continuen sent parcialment desconegudes. Els residents afectats pels enderrocs van ser reallotjats en diverses fases el 1988 en un bloc d'habitatge públic de nova construcció proper a la zona en regeneració o "esponjament".
Aquest text es planteja com un retrobament en temps present de la primera fase de construcció de la Rambla del Raval, a través de les dades d'un treball de camp de tall etnogràfic desenvolupat entre juliol de 1989 i agost de 1990, tres anys després del procés d'enderrocament i posterior reubicació. El paisatge humà presentat abasta les microhistòries viscudes dels veïns en l'espai "interior" del bloc d'habitatges de protecció oficial on van ser reubicats, proper a les seves antigues vivendes, ja enderrocades. Les seves vivències, traumes i esperances conformen una història velada de retalls quotidians i aparentment intranscendents en la seva suposada petitesa.
Referències
Alexandre, Octavi. 2002. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre HIstòric de Barcelona. Barcelona: Veïns en Defensa de la Barcelona Vella.
Altabe, Gérard et alii. 1984. Urbanisme et réhabilitation symbolique, Paris : Maspero.
Bohigas, Oriol. 1987. Metàstasi i estratègia. En : Ajuntament de Barcelona. Barcelona, espais i escultures (1982-1986). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 11-12.
Borja, Jordi. 2010. Luces y sombras del urbanismo de Barcelona. Barcelona: Editorial UOC.
Busquets, Joan. 2004. Barcelona. La construcción urbanística de una ciudad compacta. Ediciones del Serbal. Barcelona.
Çaglar, Ayse y Glick Schiller, Nina. 2018. Migrants & City-Making. Dispossession, Displacement, and Urban Regeneration. London: Duke University Press.
Gamella, Juan F. 1997. Veinte años de heroinomanía en España (1977-1997): Balance de una crisis de drogas. Problemas Criminológicos en las sociedades complejas. Claves de la Razón Práctica, nº 72 pp 20-30.
García-Almirall, Pilar et alii 2021. Residential Vulnerability of Barcelona: Methodology Integrating Multi-Criteria Evaluation Systems and Geographic Information Systems. Sustainaibility, 13.
Giglia, Angela 2000. Terremoto y reconstrucción. Un estudio antropológico en Pozzuoli, Italia. México: Plaza y Valdés Editores.
Giglia, Angela 2012. Habitar; orden cultural y tipos de hábitats en El habitar y la cultura. Perspectivas teóricas y de investigación. Barcelona: Anthropos. Universidad Autónoma Metropolitana de México. Unidad Iztapalapa.
Harvey, David. 2004. El “nuevo” imperialismo. Madrid: Akal.
Sumayya, Kassamali and Setha Low. 2022. The 25th Anniversary of “Spatializing Culture: The Social Production and Social Construction of Public Space in Costa Rica” American Ethnologist website, 14 January 2022 [https://americanethnologist.org/features/interviews/the-25th-anniversary-of-spatializing-culture-the-social-production-and-social-construction-of-public-space-in-costa-rica]
Low, Setha 2017. Spatializing Culture. The Ethnography of Space and Place. London: Routledge
Llorens et alii, Tomás. 1973. Psicología y determinismo arquitectónico. Barcelona: La Gaya Ciencia.
Magrinyà, Francesc y Maza, Gaspar 2001. Inmigración y huecos en el centro histórico de Barcelona (1986- 2000). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [Immigration and gaps in the historic center of Barcelona (1986-2000). Scripta Nova. Electronic Journal of Geography and Social Sciences].
Masala. 2017. Barris. Especulació, urbanisme, model de Ciutat. [https://masala.cat/especulacion-turismo-y-naufragio-habitacional/#sdfootnote3sym].
Péttonet, Colette (1968) Ces Gens-là. Paris: François Maspero.
Sargatal, María Alba 2003. La vivienda en el centro histórico de Barcelona. El caso de la Rambla del Raval. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona.
Sassen, Saskia. 2014. Expulsions. Brutality and Complexity in the Global Economy. London: The Belknap Press of Harvard University Press.
Scarnato, Alessandro. 2016. Barcelona Supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979-2011). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Editorial Comanegra.
Serra, Pere. 1989. Les actuacions sobre Ciutat Vella: I. El programa ARI. En: AJUNTAMENT de Barcelona. Revitalització urbana, social i económica. Primeres Jornades de Ciutat Vella. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 91-100.
Smith, Neil. 2000 “Del Lower East Side al Raval” La Vanguardia. 8/12/2000
Stender, Marie. 2020. “Towards and Architectural Anthropology. What Architects can learn from Anthropology and viceverse” en Jasper, Adam. 2019. Architectural Anthropology. London:Taylor and Francis.
Subirats, Joan. y Rius, Joaquim. 2006. Del chino al Raval. Cultura y transformación social en la Barcelona central. Barcelona: CCCB.
Masala 2017 Barris. Especulació, urbanisme, model de ciutat. [https://masala.cat/especulacion-turismo-y-naufragio-habitacional/#sdfootnote3sym].
Taller VIU (contra la Violencia Inmobiliaria y Urbanística). 2006. El cielo está enladrillado: entre el mobbing y la violencia inmobiliaria y urbanística. Barcelona: Bellaterra.
Tapada-Berteli, Teresa. y Arbaci, Sonia. 2011. Proyectos de regeneración urbana en Barcelona contra la segregación socioespacial (1986-2009): ¿Solución o Mito? ACE: Architecture City and Environment, 6, 17, 187-222. [ https://upcommons.upc.edu/handle/2099/11085].
Tapada-Berteli, Teresa. 1990. Estudio socio-antropológico de los efectos de la operación de rehabilitación urbanística en el Raval de Barcelona. Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1990. PhD Thesis (no publicada).
Unió Temporal d’Escribes (UTE). 2004. Barcelona, marca registrada. Un model per desarmar. Barcelona: Virus Editorial
Villasante, Tomás et alii (1989) Retrato de chabolista con piso. Análisis de redes sociales en la remodelación de barrios de Madrid. Madrid: IVIMA.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Teresa Tapada-Berteli
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
