El capitalisme de plataforma a la ciudad turística
Vides itinerants, rendisme digital i treball precaritzat
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2024.28.46125Paraules clau:
capitalisme de plataforma, treballadors digitals, urbanisme de plataforma, vida urbana, transformació urbanaResum
Aquest monogràfic és el resultat de les investigacions col·lectives realitzades en el marc de dos projectes, LIKEALOCAL: efectes socioespacials d'Airbnb. Turisme i transformació a 4 ciutats d'Espanya - RTI2018-093479-A-I00 (2019-2021) i ONDEMANDCITY: Capitalisme de plataforma, treballadors digitals i tecnificació de la vida quotidiana a la ciutat contemporània - PID2021-12248225-2 ). Els articles d'aquest número especial analitzen qüestions clau en el gir digital dels estudis urbans, centrant la mirada en la dimensió urbana tant de les plataformes i la preeminència actual en la reconfiguració econòmica i social com de la intensificació de la turistificació de les nostres ciutats. Aquesta "gran plataformització de les ciutats" ha generat canvis en els estils de vida urbans, els patrons de consum i les formes d'acumulació de capital, afectant el comerç, la mobilitat i el treball a la ciutat. Així, conceptes teòrics com a "economia de plataforma", "capitalisme de plataforma" o "urbanisme de plataforma" s'estenen - deixant enrere altres innocus com economia col·laborativa o Smart city - per explicar els canvis en les dinàmiques d'acumulació capitalista urbana. Aquests girs conceptuals reflecteixen l'auge de les anàlisis sobre el treball precaritzat intervingut per les plataformes, els mecanismes d'extracció de plusvàlues de les mateixes, i les consegüents transformacions espacials i socials a la ciutat Específicament, els articles que aquí presentem dialoguen al voltant de tres temes fonamentals: el paper de les plataformes digitals a les vides itinerants d'una quantitat creixent d'habitants urbans, el rendisme turístic exacerbat per les plataformes i la precarietat laboral al capitalisme digital. Tot plegat, aquestes perspectives multidisciplinàries destaquen la importància de comprendre com les plataformes digitals estan modelant la vida urbana contemporània a través de les seves interaccions amb l'espai, el temps, el paisatge i les societats urbanes
Referències
Aalbers, Manuel B. 2015. “The Great Moderation, the Great Excess and the global housing crisis”. International Journal of Housing Policy, 15(1), 43-60. https://doi.org/10.1080/14616718.2014.997431
Aalbers, Manuel B. 2017. “The variegated financialization of housing”. International Journal of Urban and Regional Research, 41(4), 542-554. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12522
Attoh, Kafui, Wells, Kattie, y Cullen, Declan. 2019. “’We’re building their data’: Labor, alienation, and idiocy in the smart city”. Environment and Planning D: Society and Space, 37(6), 1007-1024.
https://doi.org/10.1177/0263775819856626
Barns, Sarah. 2019. Platform urbanism: negotiating platform ecosystems in connected cities. Londres: Springer Nature.
Barron, Kyle, Kung, Edward, y Proserpio, Davide. 2018. “The Sharing Economy and Housing Affordability: Evidence from Airbnb”. ACM Conference on Economics and Computation, 5. https://doi.org/10.1145/3219166.3219180
Bates, Lisa K., Zwick, Austin, Spicer, Zachary, Kerzhner, Tamara, Kim, Anna Joo, Baber, Ashley, Green, Jamaal W., y moulden, dominic t. 2019. “Gigs, Side Hustles, Freelance: What Work Means in the Platform Economy City/ Blight or Remedy: Understanding Ridehailing’s Role in the Precarious “Gig Economy”/ Labour, Gender and Making Rent with Airbnb/ The Gentrification of ‘Sharing’: From Bandit Cab to Ride Share Tech/ The ‘Sharing Economy’? Precarious Labor in Neoliberal Cities/ Where Is Economic Development in the Platform City?/ Shared Economy: WeWork or We Work Together”. Planning Theory y Practice, 20(3), 423-446
https://doi.org/10.1080/14649357.2019.1629197
Casilli, Antonio A. y Posada, Julian. 2019. “The platformization of labor and society”. En Society and the internet: How networks of information and communication are changing our lives, editado por Mark Graham y William H. Dutton, 293-306. Oxford: Oxford University Press.
Centner, Ryan. 2008. “Places of Privileged Consumption Practices: Spatial Capital, the Dot–Com Habitus, and San Francisco’s Internet Boom”. City y Community, 7(3), 193-223. https://doi.org/10.1111/j.1540-6040.2008.00258.x
Christophers, Brett. 2019. “Putting financialisation in its financial context: Transformations in local government-led urban development in post-financial crisis England”. Transactions of the Institute of British Geographers, 44(3), 571-586. https://doi.org/10.1111/tran.12305
Fields, Desiree. 2022. “Automated landlord: Digital technologies and post-crisis financial accumulation”. Environment and Planning A, 54(1), 160–181. https://doi.org/10.1177/0308518X19846514
Fields, Desiree y Rogers, Dallas. 2021. “Towards a Critical Housing Studies Research Agenda on Platform Real Estate”. Housing, Theory and Society, 38(1), 72-94. https://doi.org/10.1080/14036096.2019.1670724
Harvey, David. 2007. Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Madrid: Akal.
Hollands, Robert. 2008. “Will the real smart city stand-up?”. City 12(3), 303–321. http://dx.doi.org/10.1080/13604810802479126
Kenney, Martin y Zysman, John. 2016. “The rise of the platform economy”. Issues in science and technology, 32(3), 61. https://issues.org/rise-platform-economy-big-data-work/
Kenney, Martin F., Zysman, John y Bearson, Dafna. 2020. “Transformation or structural change? What Polanyi can teach us about the platform economy”, What Polanyi Can Teach Us about the Platform Economy. Sociologica, 14(3), 227–240. https://doi.org/10.6092/issn.1971-8853/11475
Kitchin, Rob. 2014. “The real-time city? Big data and smart urbanism”. GeoJournal 79(1), 1–14. http://www.jstor.org/stable/24432611
March, Hug y Ribera-Fumaz, Ramon. 2016. “Smart contradictions: the politics of making Barcelona a self-sufficient city”. European Urban and Regional Studies, 23(4), 816-830. https://doi.org/10.1177/0969776414554488
Mermet, Anne-Cécile. 2022. “Can gentrification theory learn from Airbnb? Airbnbfication and the asset economy in Reykjavík”. Environment and Planning A, 54(6), 1147–1164. https://doi.org/10.1177/0308518X221094616
Mezzadra, Sandro y Neilson, Brett. 2017. “On the multiple frontiers of extraction: Excavating contemporary capitalism”. Cultural Studies, 31(2/3), 185–240. https://doi.org/10.1080/09502386.2017.1303425
Nieborg, David B. y Poell, Thomas. 2018, “The platformization of cultural production: Theorizing the contingent cultural commodity”. New Media y Society, 20 (11), 4.275-4.292. https://doi.org/10.1177/1461444818769694
Peck, Jamie y Phillips, Rachel. 2020. “The platform conjuncture”. Sociologica 14 (3), 73-99. https://doi.org/10.6092/issn.1971-8853/11613
Pollio, Andrea. 2021. “Uber, airports, and labour at the infrastructural interfaces of platform urbanism”. Geoforum 118, 47-55.
Rosen, Jovanna, y Álvarez León, Luis F. 2022. “The Digital Growth Machine: Urban Change and the Ideology of Technology”. Annals of the American Association of Geographers, 112(8), 2248-2265.
https://doi.org/10.1080/24694452.2022.2052008
Sadowski, Jathan. 2020. “The internet of landlords: Digital platforms and new mechanisms of rentier capitalism”. Antipode, 52(2), 562-580. https://doi.org/10.1111/anti.12595
Sequera, Jorge (Coord.) 2024. La ciudad de las plataformas. Transformaciones urbanas en la era del capitalismo digital. Barcelona: Editorial Icaria
Sequera, Jorge, y Gil, Javier. 2023. “Ciudad APP: Transformación urbana y capitalismo de plataforma”. Empiria: Revista de metodología de ciencias sociales, (59), 15-21. https://doi.org/10.5944/empiria.59.2023.38176
Schor, Juliet B. y Attwood-Charles, William. 2017. “The ‘sharing’ economy: Labor, inequality, and social connection on for-profit platforms”. Sociology Compass, 11(8), e12493. https://doi.org/10.1111/soc4.12493
Schor, Juliet B., Attwood-Charles, William, Cansoy, Mehmet, Ladegaard, Isak, y Wengronowitz, Robert. 2020. “Dependence and precarity in the platform economy”. Theory and Society, 49, 833-861. https://doi.org/10.1007/s11186-020-09408-y
Srnicek, Nick. 2017. Platform capitalism. NJ: John Wiley y Sons.
Stark, David, y Pais, Ivana. 2020. Algorithmic management in the platform economy. Sociologica, 14(3), 47-72. https://doi.org/10.6092/issn.1971-8853/12221
Törnberg, Petter. 2022. “Platform placemaking and the digital urban culture of Airbnbification”, Urban Transformations, 4(3).
https://doi.org/10.1186/s42854-022-00032-w
Vallas, Steven y Schor, Juliet B. 2020. “What do platforms do? Understanding the gig economy”. Annual Review of Sociology, 46, 273-294.
https://doi.org/10.1146/annurev-soc-121919-054857
Van Dijck, José; Poell, Thomas y De Waal, Martijn. 2018. The platform society: Public values in a connective world. Oxford: Oxford University Press.
Zukin, Sharon. 2021. “Planetary Silicon Valley: deconstructing New York’s innovation complex”. Urban Studies, 58(1), 3-35.
https://doi.org/10.1177/0042098020951421
Zysman, John y Kenney, Martin. 2018. “The next phase in the digital revolution: intelligent tools, platforms, growth, employment”, Communications of the ACM, 61(2), 54-63. https://doi.org/10.1145/3173550
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Jorge Sequera, Ismael Yrigoy, Pablo Martínez, María Barrero
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
