529. Imaginarios geográficos en torno a la franja fronteriza de Tarapacá: el estado y los habitantes/migrantes

Autors/ores

  • Cristian Ovando Santana
  • Romina Ramos Rodríguez

DOI:

https://doi.org/10.1344/sn2016.20.15791

Paraules clau:

Franja fronteriza-Tarapacá, imaginario geográfico, actores trasfronterizos

Resum

La construcción de múltiples imaginarios geográficos que dan cuenta de la franja fronteriza de Tarapacá, cuestiona el denominado nacionalismo metodológico, que ha caracterizado a los estudios sobre fronteras políticas en América del Sur. Sostenemos que esta frontera se encuentra determinada por diversas y tensas representaciones del espacio surgidas desde actores que la comparten y desde una convivencia histórica transfronteriza que precede a la formación de los respectivos Estado-naciones, que la han delimitado. Por ello, conjeturamos que los habitantes de la frontera tarapaqueña negocian una serie de prácticas e identidades con referencia a lo nacional. Desde esta perspectiva, se constata que convive lo nacional y lo transfronterizo de forma compleja en torno a la redefinición del territorio, registrándose prácticas cotidianas marcadas por la informalidad y su constante trasiego. Éstas conviven con prácticas nacionales que se mueven a través de un discurso potenciado por la seguridad fronteriza y una mirada centrada en velar por la frontera como límite.

Descàrregues

Número

Vol. 20 (2016)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).