La urbanización marginal del extrarradio de Madrid: una respuesta espontánea al problema de la vivienda. El caso de La Prosperidad (1860-1930)

Autors/ores

  • Charlotte Vorms

Paraules clau:

La Prosperidad, vivienda popular, urbanización informal

Resum

Frente al problema de la vivienda, particularmente agudo en el primer tercio del siglo XX, la edificación informal del extrarradio de Madrid, oficialmente no calificado para la urbanización, tiene un papel fundamental en la absorción de la creciente población y el alojamiento popular. El análisis del proceso de producción de las viviendas en esta zona pone de manifiesto unas características propias a este mercado, entre las cuales la gran adaptabilidad de las casas a las circunstancias generales del mercado y particulares de los propietarios. Estas características explican el papel de las clases populares en la producción de viviendas destinadas a si mismas, como este proceso a podido ser un motor de ascensión social para sus actores y produjo un tejido social complejo y unido. Estudiar la extensión no oficial de la ciudad en el extrarradio, considerándola como la respuesta de hecho al problema de la vivienda popular, ilumina con otra luz la actitud de los poderes públicos hacia ella: tolerancia sin apoyo.

Descàrregues

Publicades

2007-05-27

Número

Vol. 7 (2003): La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).