La vivienda popular en el Ensanche de Barcelona

Autors/ores

  • Mercè Tatjer

Paraules clau:

vivienda popular, vivienda mínima, propietarios rentistas, topologías residenciales, "pasillos"

Resum

En los barrios más populares del Ensanche de Barcelona así como en otros barrios de la ciudad y de su entorno metropolitano se construyeron durante el primer tercio del siglo XX un buen número de "pasillos". Se trata de una topología residencial popular que recibe este nombre porque se organiza en torno a un pasillo o patio al que se abren una serie de viviendas mínimas. Nos ocupamos aquí de los construidos en la denominada Izquierda del Ensanche, área que presentaba entonces todavía espacios agrícolas y una importante presencia de fábricas; en esta parte del Ensanche los pasillos ocuparon el interior de las parcelas edificadas con inmuebles de renta de varias plantas destinados a clases medio-bajas. Todo ello proporcionó unas viviendas con estándares mínimos (w.c., lavadero, agua corriente) en un momento de fuerte inmigración que provocaba el consiguiente aumento de la demanda de viviendas y encarecimiento de los alquileres, y también dio lugar a una fuerte densificación y a la transformación de las propuestas de Ildefonso Cerdá sobre el uso del interior de las manzanas.

Descàrregues

Publicades

2007-05-27

Número

Vol. 7 (2003): La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).