Insalubres e "inmorales": alojamientos temporales en la ciudad de México, 1900-1920

Autors/ores

  • Mario Barbosa Cruz

Paraules clau:

ciudad de México, alojamientos populares, pobreza urbana

Resum

Los archivos locales de la ciudad de México muestran diversos tipos de alojamientos populares. Aparte de las vecindades que, sin lugar a dudas, albergaban a la mayor parte de la población, existían alojamientos temporales de diferentes categorías (casas de huéspedes, mesones y posadas y dormitorios públicos) en donde pernoctaban no sólo los visitantes pobres de la ciudad sino una buena parte de la población que no tenía residencia fija. En las siguientes páginas se describen las condiciones materiales de los alojamientos temporales para habitantes pobres en esta ciudad a finales del Porfiriato y durante la época revolucionaria. Así mismo, se caracteriza el discurso gubernamental en que se basaban las políticas de control de este tipo de viviendas que, en las primeras décadas del siglo XX, fueron motivo de álgidos debates derivados de las preocupaciones por la salubridad y la "civilización de los comportamientos.

Descàrregues

Publicades

2007-05-27

Número

Vol. 7 (2003): La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).