Formas de crecimiento urbano en Bogotá: patrones urbanisticos y arquitectónicos en la vivenda dirigida a sectores de bajos ingresos

Autors/ores

  • Doris Tarchópulos
  • Olga Lucía Ceballos Ramos

Paraules clau:

formas de crecimiento urbano, patrones urbanísticos, Bogotá

Resum

El deterioro cualitativo de la espacialidad arquitectónica y urbanística de la vivienda dirigida a los sectores de bajos ingresos en Bogotá obliga a reflexionar sobre los patrones que la configuran, con el objeto de aportar pautas para el diseño y la normativa tendientes a su mejoramiento y corrección. Para ello, se parte de una aproximación comparada entre las formas de crecimiento urbano, según los procesos urbanos planificado y no planificados, que han consolidado dichos patrones en la periferia bogotana durante los últimos veinte años. De esta forma, se examinan diversas categorías de análisis tales como las conexiones, el viario, el parcelario, las características urbanísticas, los tipos edificatorios y las características arquitectónicas, así como su relación con la normativa y las disposiciones de planeación.

Descàrregues

Publicades

2007-05-27

Número

Vol. 7 (2003): La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).