Las condiciones materiales de la vida privada de los ingenieros militares en España durante el siglo XVIII

Autors/ores

  • Martine Galland Seguela

Paraules clau:

ingenieros militares, bibliotecas, inventarios de bienes, elite técnica

Resum

En el siglo XVIII, los ingenieros militares españoles formaban el cuerpo técnico y científico del ejército. Este cuerpo fue un ejemplo modélico del reformismo borbónico, elemento moderno y precursor del ejército, apoyo del poder real y de su voluntad centralizadora. Uno de los aspectos innovadores de nuestro estudio consiste en esbozar la vida privada de los miembros de este cuerpo. De esta manera, podemos dibujar la realidad del ingeniero no solamente en el ejército sino también en la sociedad de su tiempo. A través del estudio de las remuneraciones, de los inventarios de bienes y de las bibliotecas de los ingenieros se puede definir su nivel económico, su universo privado y sus centros de interés. Así se demuestra que pertenecían a la clase media cultivada y que participaban en la creación de una nueva elite social: la de los técnicos.

Descàrregues

Publicades

2007-03-01

Número

Vol. 8 No 157-180 (2004)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).