Cartoteca Digital Humboldt

Autors/ores

  • Pedro Costa Guedes Vianna
  • Arinaldo Inácio das Neves

Paraules clau:

cartoteca digital, cartografia digital, democracia digital

Resum

La idea de la realización de una cartoteca digital se generó por la dificultad del acceso libre a las bases cartograficas digitales. Las razones se han de encontrar en los altos costes financieros, el alto grado de sofisticación tecnológica y el tiempo que se necesita para estos trabajos. Además, en un país de las dimensiones del Brasil, estas dificultades se vem potencializadas por la gran extensión del territorio. El objetivo de la cartoteca digital es democratizar el uso de las bases cartográficas digitales, para su uso en los diversos campos de la geografía y de las ciencias cercanas. Estos archivos se crean en diversos programas (software) y tienen diversas arquitecturas internas, expresadas con su correspondiente extensión. Dada la gran cantidad y diversidad de tipos de archivos generados, es necesario la creación de rutinas y procedimientos de busqueda para su localización en función del tipo. En la versión actual, la base de datos de la Cartoteca Digital Humboldt, cuenta con más de 1.000 archivos, cubriendo principalmente el estado de Paraíba y el noreste brasileño.

Descàrregues

Publicades

2007-06-04

Número

Vol. 25 No 1 (2021): Dosier: El complejo urbano financiero inmobiliario en América latina

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).