La ciudad como sede de la imaginación distópica: literatura, espacio y control

Autors/ores

  • Gabriela Rodríguez Fernández

Paraules clau:

dystopia, funcionalism, policy science, urban morphology

Resum

Huxley y Orwell representaron en dos de sus obras (1984 y Un mundo feliz) la quintaesencia del horror distópico ante el proyecto de sociedades de diseño: la vida encajada en moldes y el espacio sometido a un ejercicio de segregación funcional fueron mostrados como ejemplo de un futuro posible. El presente trabajo traza vínculos entre las sociedades controladas que allí se describen, el paisaje en el que fueron descriptas (a nivel de morfología urbana, del lugar habitado y de la distribución espacial) y las teorías sociales dominantes en la etapa industrial. Se sostiene además que la metáfora de la máquina aplicada a la sociedad disciplinar muestra los vínculos entre el control por el detalle de los Tratadistas, la sociología fabiana y el funcionalismo parsoniano; en ese análisis, la hipótesis de que diseño pasado, futuro imaginado y presente construido guardan conexiones íntimas se hace plausible.

Descàrregues

Publicades

2007-03-01

Número

Vol. 9 No 181-204 (2005)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).