Centros históricos ¿herencia del pasado o construcción del presente? Agentes detonadores de un nuevo esquema de ciudad

Autors/ores

  • Salvador García Espinosa

Paraules clau:

historic center, Mexico, urban structure, cultural heritage

Resum

A partir de 1980 se observa un marcado interés por la conservación del patrimonio edificado en los centros urbanos de ciudades de origen novohispano, que ha llevado a la realización de obras y acciones sobre el patrimonio urbano-arquitectónico tendientes a privilegiar el factor histórico, sobre factores económicos, religiosos, políticos y administrativos sobre los cuales se sustenta la centralidad urbana. Por ello, el artículo ubica el análisis de los centros históricos desde una perspectiva global de la ciudad, bajo la cual resultan ser pieza clave para el sustento de políticas de planificación urbana que han comenzado a gestar un nuevo esquema de ciudad “policéntrica”, además de propiciar una nueva visión en lo concerniente a la administración y de gestión del desarrollo urbano a través de patronatos, fideicomisos y consejos cuyas atribuciones resultan siempre cuestionables. Bajo esta perspectiva, el concepto mismo de centro histórico, como elemento de la estructura urbana distinto al de centro urbano, obliga a cuestionarse ¿Son los centros históricos una herencia del pasado o una construcción del presente?

Descàrregues

Publicades

2007-06-07

Número

Vol. 9 (2005): Los agentes urbanos y las políticas sobre la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).