Paisajes virtuales en los Massive Multiplayer Online Role Playing Games: una aproximación el caso de Runes of Magic

Autors/ores

  • Sebastián Rojas Villalobos
  • Jeffer Chaparro Mendivelso

Paraules clau:

paisajes virtuales, videojuegos en red, mundos virtuales, geo-etnografía virtual

Resum

Las tecnologías digitales inmersivas son cada vez más comunes y de mayor acceso a diversos tipos de usuarios, y en ellas los paisajes virtuales son protagonistas. La razón principal que motivó esta investigación consistió en analizar los paisajes de los mundos virtualizados de los Massive Multiplayer Online Role Playing Games (MMORPG), a partir del examen del caso de Runes of Magic. La geo-etnografia-virtual fue de vital importancia para poder escudriñar en este mundo desde adentro, definiendo sus características generales y analizando los mapas allí incorporados a partir de la observación de su composición, su topología y sus elementos relevantes para la interacción entre los usuarios y el mundo virtual. La falta de coherencia entre escenarios y topología, el uso de la toponimia para generar miedo o afectos con algunos lugares digitales, el uso de objetos del mundo real en este territorio fantasioso y la importancia extractiva de muchos objetos pueden considerarse como lineamientos básicos para posibles análisis futuros.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Número

2012

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).