229. El dron como herramienta tecnológica de control territorial

Autors/ores

  • Jeffer Chaparro Mendivelso Departamento de Geografía, Universidad Nacional de Colombia
  • Jhoan Coronado Departamento de Geografía, Universidad Nacional de Colombia
  • Miguel García Departamento de Geografía, Universidad Nacional de Colombia
  • Achouak Rabia Université Paris-Diderot, UFR GHES (Géographie, Histoire, Économie, Sociétés)
  • Andrés Zárate Departamento de Geografía, Universidad Nacional de Colombia

Paraules clau:

drones, territorio, control, poder, VANT

Resum

La inspiración para los drones tipo Vehículos Aéreos No Tripulados (VANT) nació en 1848 cuando se creó el Carruaje Aéreo a Vapor, aunque la idea de usar estos aparatos el ámbito militar se consolidó en el Reino Unido alrededor del año 1916. Desde esos momentos se les han dado usos estratégicos y tácticos. Actualmente se emplean en actividades más allá de los usos militares. Estos artefactos están estrechamente relacionados con la geopolítica del poder y del conocimiento. Se puede evidenciar que la superioridad tecnológica de las naciones a la vanguardia se impone en los países rezagados, vigilando y castigando, si es necesario, los espacios y los cuerpos sin hacer presencia física en su territorio. Al analizar la espacialidad de las fábricas de drones se denota la superioridad de los países avanzados en tecnología, evidenciada a partir de la cantidad de factorías en países como Estados Unidos de América, China, Reino Unido, Francia, Israel y Rusia.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Número

2018

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).