240. Estudos e pesquisas sobre o uso de plantas medicinais e fitoterápicas no Brasil: caminhos e desafios

Autors/ores

  • Marta Rocha de Castro Pontifícia Universidade Católica do Rio de Janeiro
  • Fábio Fonseca Figueiredo Universidade Federal do Rio Grande do Norte

DOI:

https://doi.org/10.1344/ara2020.240.30986

Paraules clau:

Fitoterápicos, Geografia da saúde, Medicina tradicional, Sistema Único de Saúde

Resum

A medicina tradicional e popular é uma prática secular realizada pelos povos autóctones e outras populações tradicionais. Esse saber popular foi repassado oralmente de uma geração a outra. No final da década de 1970, as organizações internacionais de saúde passaram a se interessar por essa forma de cuidado e atenção e, então, ocorreu a institucionalização das medicinas alternativas e complementares e, dentre elas, o uso de plantas medicinais e fitoterápicos. Com o objetivo de contribuir com o debate contemporâneo sobre o tema, o texto traz uma reflexão sobre a trajetória do uso de plantas medicinais e fitoterápicos como forma de cuidado com a saúde no Brasil. O presente artigo apresenta algumas páginas eletrônicas brasileiras sobre o tema bem como recomenda alguns portais hospedados fora do país.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2021-02-10

Número

Vol. 24 (2020)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).