244. A virada geopolítica no Brasil do século XXI observada a partir de telegramas diplomáticos vazados pelo Wikileaks
DOI:
https://doi.org/10.1344/ara2020.244.31817Paraules clau:
Brasil, petróleo, redes de poder, Wikileaks, cibervigilânciaResum
A virada geopolítica que ocorreu no Brasil a partir de 2016, com o impeachment da Presidente Dilma Rousseff, se relacionou com a rede financeira de poder mundial. Este estudo pretende demonstrar tal fato, apresentando dados sobre a ascensão das políticas neoliberais no Brasil, nos anos 1990, e sobre a gradual ruptura política iniciada em 2003, com o governo de Luís Inácio Lula da Silva. Tal ruptura foi evidenciada nos grampos de telegramas diplomáticos estadunidenses e outros documentos disponibilizados pelo Wikileaks, por meio do posicionamento diplomático dos EUA sobre as disputas eleitorais brasileiras que ocorreram em 2010 e em 2014, a legislação de Exploração e Produção (E&P) das reservas de petróleo do Pré-sal, a cibervigilância interestatal e a criação do “Projeto Pontes”, anterior à Operação Lava Jato. Por meio de análise em documentos publicados pelo Wikileaks, é possível demonstrar como a política interna brasileira foi influenciada pelo uso de soft power, por agentes vinculados aos interesses geopolíticos estadunidenses, no período pesquisado.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).