248. Uma leitura sobre propostas curriculares de Geografia no Brasil: 1986-2018

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/ara2020.248.32713

Paraules clau:

Ensino, Geografia, Currículo, Abordagem geográfica

Resum

Desde os anos 1980, buscando modificar práticas de ensino, foram implementadas na educação escolar brasileira diversas reformas educacionais, precedidas por propostas curriculares para todas as áreas do ensino escolar, incluindo a Geografia. Entre os anos 1986 e 2018, três propostas curriculares e uma base curricular, que tiveram particular interesse para este estudo por suas proximidades e pelas suas contribuições ao ensino de Geografia no Brasil, foram aprovadas: a proposta da Coordenadoria de Estudos e Normas Pedagógicas - CENP, em 1986, no estado de São Paulo; a proposta municipal, em 1992, no município de São Paulo; os Parâmetros Curriculares Nacionais -  PCN de Geografia, aprovados em 1998 pelo Ministério de Educação - MEC para o território brasileiro; e a Base Nacional Comum Curricular - BNCC, aprovada pelo MEC para o território brasileiro em 2017 e 2018. Essas propostas curriculares contribuíram de diversos modos para a alteração da abordagem didática, pedagógica e geográfica do ensino de Geografia no Brasil, deslocando suas questões da relação sociedade/natureza para sociedade/ambiente, modificando, com isso, seus conteúdos, introduzindo metodologias de ensino e manifestando preocupações com a aprendizagem dos educandos e com a democratização da rede escolar.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2021-02-10

Número

Vol. 24 (2020)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).