257. ¿Telarañas digitales e hiperrealidad? Cavilaciones sobre ciberespacios, proto-cíborgs y realidades aumentadas en espacios públicos

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/ara2021.257.35695

Paraules clau:

Ciberespacio, Cíborg, Realidad Aumentada, Ciencia ficción, Hiperrealidad.

Resum

Los avances recientes en las tecnologías digitales son bastante potentes. Entre ellos se encuentra la realidad aumentada (RA), que involucra una gran cantidad de dispositivos de alta tecnología para su funcionamiento. Es así que se están estableciendo telarañas digitales muy fornidas y poderosas. Este artículo está dividido en siete segmentos. El primero es una apertura a la investigación. El segundo aborda el asunto de los ciberespacios y sus consecuencias para considerar el surgimiento de los metaversos. El tercero gira en torno a los proto-cíborgs como expresión de la imbricación profunda de las tecnologías digitales en la especie humana. El cuarto versa directamente sobre la RA y sus diversas implicaciones espaciales. La quinta parte apunta a discutir las consecuencias de estas tecnologías digitales de vanguardia en los espacios públicos. La sexta sección reflexiona sobre los vínculos de la RA con el cine de ciencia ficción. El último apartado, a modo de cierre conclusivo, discute la hiperrealidad como fenómeno espacio-temporal ontológico y emergente.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2021-08-01

Número

Vol. 25 (2021)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).