Disseny i funció de les sales hipòstiles clàssiques. El triangle Egipte, Persia i Grècia
DOI:
https://doi.org/10.1344/ara2021.260.36990Resum
Les sales hipòstiles clàssiques ens han deixat un grat llegat arquitectònic, no només per la seva grandiositat i refinada estètica, sinó també per la coherència de cada espai amb la funció o l’ús al que va ser destinat. Demostrar aquesta unitat orgànica, aquesta interacció entre la vesant estètica i la utilitària des del principi de l’arquitectura, és l’objectiu que ens hem proposat en aquest article. Historiadors i arqueòlegs estudiosos del tema, com D. S. Robertson, J. J. Pollit o J. Pijoan ens han proporcionat un ampli marc teòric, mitjançant el qual ha estat possible examinar les relacions entre el disseny y la funció de les sales hipòstiles clàssiques. Fem el nostre anàlisi partint del Complex Funerari de Zòser, a l’Egipte, en el III mil·leni a. C., passant per la Pèrsia Aquemènida i arribant fins a la Grècia hel·lenística.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Manuel-Blas García Ávila
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by/4.0/88x31.png)
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).