Policrisi o crisi múltiple Llatinoamericana

Resum

L'article analitza com les ininterrompudes i successives crisis entrellaçades del capitalisme llatinoamericà es caracteritzen per ser el dia d'avui cada cop més repetitives i successives en el temps. Aquestes crisis més manifestes mostren trets indissociables per mitjà de manifestacions de confluència mútua, irreversibles i insondables per imposar un model econòmic perifèric de contradiccions econòmiques i socials cada cop més irresolubles. Aquest model econòmic perifèric, aplicat al peu de la lletra condueix a múltiples encadenaments causals cada vegada més pronunciats, que fa pensar en un model insustentable i/o inviable amb retorns més deteriorats en termes de benestar socioeconòmic i experimentant, al seu torn, crisis superposades amb cicles recessius i depressius més reiteratius en el temps. Convé ressaltar, en la relació a la problemàtica exposada, que l'enfocament epistèmic i metodològic que es fa servir per sustentar la narrativa exposada serà la perspectiva marxista, ja que es considera que el pensament dialèctic marxista concep la realitat com una “totalitat concreta”; una realitat que és un tot, que constantment canvia. Aquesta idea de “totalitat concreta” es considera i embona perfectament amb la idea de “complexitat” d'Edgar Morin. Aquest enfocament del pensament marxista, unit amb Edgar Morin, es visualitza per abordar la problemàtica d'estudi referida. A les línies narratives subseqüents, s'exemplifica, com aquesta policrisi es plasma analògicament, en tota geografia llatinoamericana amb els seus múltiples processos paradoxals in situ.