La geopolítica del carboni zero i el paper dels minerals crítics en la transició energètica

Resum

Les innovacions tecnològiques que possibilitaran assolir el Net Zero Emissions by 2050 Scenari (NZE) exigeixen noves matèries primeres, entre les quals els anomenats “minerals crítics” (liti, cobalt, coure, platí, niobi, REE-, etc.), que s'han convertit en elements clau a l'actual escenari econòmic i geopolític. Alhora, la disponibilitat d'aquests minerals està vinculada als recursos naturals -moltes vegades concentrats geogràficament- i al desenvolupament de noves tecnologies, cosa que està exigint dels Estats, companyies mineres i empreses tecnològiques, la implementació d'estratègies que controlin la seva extracció i processament, i garanteixi les cadenes de subministrament. Aquest article té com a objectiu analitzar aquest procés, des de les perspectives de la geopolítica i la sostenibilitat, aspectes molt rellevants per a la transició energètica, a causa dels conflictes bèl·lics motivats per interessos estratègics i als problemes mediambientals provocats per l'explotació d'aquests minerals, molt qüestionada, principalment a països que no compten amb una legislació laboral i mediambiental específica, i en ecosistemes fràgils, com són els ambients marins profunds.