Rànquings espanyols d’universitats.

Resumen

En tots els àmbits educatius i d’investigació s'ha posat de moda elaborar rànquings que compren i avaluen la qualitat de les institucions o bé dels sistemes. Aquest fet va acompanyat, en molts països com Espanya, d’una estratègia de promoció d’universitats d'excel·lència nacionals, perquè puguin competir en el concert mundial de les universitats. Per a les estratègies d'excel·lència, el concepte d’universitat mundial és vital; creant un punt de referència per a les polítiques universitàries, introduint el principi de mercat i la competició entre les universitats i reforçant, al mateix temps, la posició d'un determinat tipus d'universitat: la universitat d'investigació intensiva. Rànquings i iniciatives d'excel·lència, tal com estan dissenyats actualment, estàn estretament lligats. Ambdues estratègies formen part del joc de poder en els sistemes universitaris, en el qual es lluita per el prestigi científic i, sobretot, l'accés als recursos. Hi ha en joc una nova distribució del poder entre els científics, els departaments, les facultats i les universitats a diferents nivells. Aquest article presenta els resultats d'una recerca de rànquing d’universitats espanyoles en Internet, el seu rerefons metodològic i el seu emmarqui en les iniciatives d'excel·lència del govern espanyol. La comparança dels resultats dels diferents classificacions, centrant-se en les universitats que formen part dels rànquings de les universitats mundials, ressalta la gran disparitat entre els resultats respecte al conjunt de la universitat però també respecte a les àrees de docència i d'investigació per separat. A més a més, les universitats espanyoles esmentades en diversos rànquings mundials, no obtenen tan bons resultats en les classificacions espanyoles. La comparança indica que el concepte de universitat mundial no és el més adequat per a guiar les polítiques universitària. Emprar el concepte d’universitat mundial com a punt de referència, per exemple, per a les iniciatives d'excel·lència implica pre-condicionar els resultats de les respectives convocatòries i donar preferència a les universitats grans d'investigació intensiva. L'ús dels rànquings en el joc de poder universitari oculta el veritable potencial dels rànquings, com a instrument d'avaluació comparativa, per a millorar el funcionament de les universitats i el seu propi perfil institucional sempre que el disseny reflecteixi la complexa realitat de les universitats, de les facultats i dels departaments.