El uso del Google Earth en el análisis de cambios en la morfologia de la red hidrográfica: Casos de municipios costeros brasileños.

Autors/ores

  • Leandro Godoi Pinton
  • Vinicius Travalini
  • Cenira Maria Lupinacci da Cunha

Paraules clau:

Google Earth images, coastline, drainage network, morphological changes.

Resum

En Brasil la intensa ocupación urbana en las zonas costeras ha derivado en impactos ambientales, especialmente relacionados con alteraciones en el diseño y la dinámica de la red hidrográfica.Este estudio tuvo como objetivo evaluar los cambios morfológicos en la red hidrográfica de la zona urbana y en las ciudades de Bertioga y Cubatao (SP-Brasil), desde el análisis comparativo con datos de productos aerofotogramétricos y los obtenidos con Google Earth. En este contexto fue elaborada una carta de la red hidrográfica de la zona urbana de los municipios en el contexto de 1962, mediante el uso de pares estereoscópicos de fotos aéreas. Esta carta se comparó con un conjunto de imágenes de satélite de alta resolución de Google Earth del año 2010. Estosprocedimientos han permitido evaluar los cambios en la morfología de los canales fluviales, que están vinculados al establecimiento de distritos y de las industrias en la región de ocupación más temprana en Brasil.

Descàrregues

Descàrregues

Publicades

2011-07-11

Número

2011

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).