Ha fallat l'Estat del Benestar Social?
des del malestar ciutadà fins a la possibilitat de la imaginació institucional
DOI:
https://doi.org/10.1344/astrolabio.v1i29.47978Paraules clau:
Imaginació institucional, Filosofia de l’Estat, Descontentaments ciutadans, Experimentalisme democràtic, Estat del Benestar socialResum
Aquest assaig té com a objectiu examinar si el projecte de l’Estat del Benestar Social ha fracassat i com aquest aparent fracàs està intrínsecament connectat amb l’augment del descontentament ciutadà. Traçant les arrels històriques de l’Estat de Dret i el seu desenvolupament cap a l’Estat del Benestar Social, destaquem com la creixent bretxa entre les grans promeses i el seu compliment limitat ha alimentat un descontentament generalitzat. L’Estat del Benestar social sembla haver-se transformat en un Estat del Malestar, marcat per un doble fracàs institucional: la incapacitat d’universalitzar les seves promeses i la manca de respostes polítiques al descontentament social causat per aquesta primera incapacitat. El que abans es considerava un desig social col·lectiu s’ha convertit en (hiper)individualitzat dins d’un món “turboglobalitzat”, invertint la relació tradicional en què la millora pública tenia la capacitat d’impactar positivament la vida privada. Tot i això, la responsabilitat dels governs continua sent justificada, ja que la transferència de poder a través d’eleccions democràtiques porta inherentment la condició de rendició de comptes. Ara, la democràcia per si sola sembla incapaç de resoldre aquestes crisis, especialment quan es tracta dels ben coneguts populismes que duen a terme les anomenades polítiques del desconcert. Les estructures institucionals tradicionals i les divisions de poder també resulten insuficients, ja que la crisi de la democràcia liberal transcendeix les fronteres nacionals, convertint-se en un dilema compartit per Occident. Aquest escenari presenta una paradoxa: mentre la democràcia liberal lluita amb els problemes que ella mateixa ha creat, abandonar els seus valors fonamentals implica el risc de caure en la tirania. Com podem salvar la bretxa democràtica mantenint-nos democràtics? Identifiquem que una Filosofia de l’Estat d’avantguarda, arrelada en una (re)imaginació institucional i en una reconstrucció dels fonaments polítics i conceptuals del poder, ofereix una via per abordar aquests impassos i concebre solucions efectives.
Referències
Baracho, J. A. de O. (1986). Teoria geral do constitucionalismo. Revista de Informação Legislativa, 23(91), 5-62. http://www2.senado.leg.br/bdsf/handle/id/181702.
Bell, D. (1980). O fim da ideologia. Editora Universidade de Brasília.
Bucci, M. P. D. (2023). Estado social: uma sistematização para pensar a reconstrução. Revista de Ciências do Estado, 8(1), 1–31.
Copernicus, N. (1543). On the revolutions of the heavenly spheres. Nuremberg: Johannes Petreius.
Costa, P., & Zolo, D. (2007). The Rule of Law. Springer Science+Business Media B.V.
Dardot, P., & Laval, C. (2016). A nova razão do mundo: ensaio sobre a sociedade neoliberal. Boitempo.
Fernández Garcia, E. (2001). En torno al malestar: Aproximaciones de Nietzsche y Freud. Mal-Estar e Subjetividade, Universidade de Fortaleza, 1, 10–42.
Fisher, M. (2009). Capitalist realism: Is there no alternative? Zero Books.
Fukuyama, F. (1989). The end of history? The National Interest(16), 3–18. http://www.jstor.org/stable/24027184.
Han, B.-C. (2018). Psicopolítica; O neoliberalismo e as novas técnicas de poder (M. Liesen, Trad.). Editora Âyiné.
Hobsbawm, E. J. (2005). A era das revoluções 1789-1848. Editora Paz e Terra.
Horta, J. L. B. (2011). História do estado de direito. Alameda.
Horta, J. L. B. (2012). Urgência e emergência do constitucionalismo estratégico. Revista Brasileira de Estudos Constitucionais, 23, 784.
Horta, J. L. B., Freire, T. M., & Siqueira, V. de. (2012). A era pós-ideologias e suas ameaças à política e ao estado de direito. Confluências (Niterói, 14, 120–133.
Hunt, L. A. (2009). La invención de los derechos humanos (J. Beltrán Ferrer, Trad.). Tusquets.
Koselleck, R. (2020). História de conceitos: Estudos sobre a semântica e a pragmática da linguagem política e social. Contraponto.
Laclau, E. (2013). A razão populista. Três Estrelas.
Mayos Solsona, G. (2012). Macrofilosofía de la globalización y del pensamiento único: un macroanálisis para el “empoderamiento”. Editorial Académica Española.
Mayos, G. (1999). Possibilitat del pensar utòpic. In La Utopia: del socialisme científic al socialisme utòpic (pp. 47–64). La Busca Edicions.
Mayos, G. (2018). Conflictos de legitimación en la turboglobalización. In N. Bilbeny (Coord.), Legitimidad y acción política (pp. 317–338). Universitat de Barcelona.
Mayos, G. (2020). “Políticas del desconcierto” y redefinición democrática. Una síntesis macrofilosófica. In J. L. Amat y León (Org.), La ciudadanía y lo político: ciudadanía y crisis de la democracia liberal en un mundo en transformación (pp. 156–162). ONPE, Escola Profissional de Ciência Política UNMSM : UNMSM Faculdade de Letras e Ciências Humanas.
Mayos, G. (2023). Turbohumanos. Linkgua Pensamiento.
Mouffe, C. (2015). Sobre o político (F. Santos, Trad.). Editora WMF Martins Fontes.
Rousseau, J.-J. (2000). Julia: Or, the new Eloisa (P. Stewart & J. Vaché, Trans.; R. D. Masters & C. Kelly, Eds.). Dartmouth College Press. University Press of New England.
Salgado, J. C. (1996). A ideia de justiça em Hegel. Edições Loyola.
Salgado, J. C. (1998). Estado ético e estado poiético. Revista do Tribunal de Contas do Estado de Minas Gerais, 27(2), 37–68.
Stefanoni, P. (2022). A rebeldia tornou-se de direita?: como o antiprogressismo e a anticorreção política estão construindo um novo sentido comum (e por que a esquerda deveria levá-lo a sério.) (B. Marchesini, Trad.). Editora da Unicamp.
Stolleis, M. (2003). Après le déluge. La reconstruction de l’État de droit et de la démocratie en Allemagne de l’Ouest après la Seconde Guerre Mondiale. Revue Historique de Droit Français et Étranger, 81, 353–366.
Straehle, E. (2024). Los pasados de la revolución: Los múltiples caminos de la memoria revolucionaria. Ediciones Akal.
Teixeira, C. S. (2009). A esquerda experimentalista: análise da teoria política de Unger (Tese de doutorado). Universidade de São Paulo. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8131/tde-07122009-144805/.
Teixeira, C. S. (2010). Experimentalismo e democracia em Unger. Lua Nova: Revista de Cultura e Política(80), 45–69.
Teixeira, C. S. G., & Araújo, T. M. (2021). O construtivismo institucional e a democracia brasileira. Revista de Ciências do Estado, 6(2), 1–20.
Thatcher, M. (1981, May 3). Interview for Sunday Times. Sunday Times.
Unger, R. M. (1997). Politics the central texts: theory against fate. Verso.
Unger, R. M. (2005). What should the Left propose? Verso.
Unger, R. M. (2007). The Self Awakened: Pragmatism Unbound. Harvard University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv1nzfgg6.
Unger, R. M. (2018). A economia do conhecimento. Autonomia Literária.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Joao Pedro Braga de Carvalho
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Es permet la reproducció total o parcial dels treballs publicats a la Revista, sempre que se’n citi la font.
Els drets d'autor dels articles publicats a la Revista pertanyen a les autores i els autors, amb els drets de primera publicació reservats per a aquesta revista. Els articles es distribuiran sota la llicència CC BY 4.0 (Reconeixement 4.0 Internacional).
