Societat, política i COVID-19: les cultures (científiques) de l'epidemiologia

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/aud.v0i3.32182

Paraules clau:

epidemiologia, raonament abductiu, COVID-19, causalitat, mètode científic

Resum

En aquest escrit s’ofereix un anàlisi de la situació de pandèmia que estem vivint, aproximant-hi des de la filosofia de la ciència i l’epistemologia. La idea central rau en mostrar que l’epidemiologia, igual que la resta de pràctiques científiques, és una activitat humana i social. En aquest sentit, és necessari ressaltar la mirada esbiaixada i socialment compartida que es té de la ciència, entesa com constructora de certeses, les quals erigeixen un decàleg de saber considerat veritat a mercè de la tipologia del mètode emprat per aconseguir-les. Per això, s’ha volgut aquí presentar la cara bruta de la recerca, la del científic entès com a membre d’una societat, de la que comparteix el llenguatge, els prejudicis i les creences; el qual s’enfronta a diferents incerteses, intentant adaptar coneixement més o menys segur a esdeveniments nous i mutables, amb el risc que tot l’edifici de coneixement trontolli sense parar. En aquest sentit hem volgut separar-nos de la concepció hipoteticodeductiva capturada en el mètode científic i anar directament al problema causal de la seva aplicació i la necessitat abductiva per regenerar-lo constantment. Finalment, en tant que filòsofs, hem cregut pertinent oferir una crítica a certes reaccions per part de col·legues de professió, els qui, a causa d’una mirada vaga i senzilla de la ciència, moltes vegades provinent d’una concepció congelada de fa dos segles, han barrejat qüestions fonamentals per l’epidemiologia amb tot l’entrellat de retallades de llibertats que estem patint des d’abans de la pandèmia, crítica de les quals compartim amb ells sense cap mena de dubte.

Biografies de l'autor/a

Alger Sans Pinillos, Università degli Studi di Pavia

Investigador Postdoctoral

Dept. Estudis Humanístics (secció de Filosofia)

Jordi Vallverdú, Universitat Autònoma de Barcelona

Investigador ICREA Acadèmia

Professor del Dept. Filosofia

Referències

Agamben, G. (25 de febrer de 2020). Lo stato d'eccezione provocato da un'emergenza immotivata. Il Manifesto. Recuperat de: https://ilmanifesto.it/lo-stato-deccezione-provocato-da-unemergenza-immotivata/ Aliseda, A. (2006). Abductive Reasoning: Logical Investigations into Discovery and Explanation. Netherlands: Springer. Bocaccio, G. (2011). Decameron (Kindle Edition). Milano: Simplicissimus Book Farm Srl. Diamond, J. M., & Ordunio, D. (1999). Guns, germs, and steel. Books on Tap Feyerabend, P. (1981). Unterwegs zu einer dadaistischen Erkenntnistheorie. Unter dem Pflaster liegt der Strand, vol. 4. Berlin: Karin Kramer Verlag Berlin, 9-90. Feyerabend, P. (1978). Science in a Free Society. Thetford: Lowe & Brydone Ltd. Gabbay, M i Wood, J. (2005). A practical Logic of Cognitive Systems. The Reach of Abduction. Insight and Trial (volume 2). Amsterdam: Elsevier. Guersenzvaig i Casacuberta, 30 de març de 2020). El País. Recuperat de: https://elpais.com/tecnologia/2020-03-30/los-peligros-del-algoritmo-en-tiempos-del-coronavirus.html Han, B-C. (22 de març de 2020). La emergencia viral y el mundo de mañana (trad. Alberto Ciria). El País. Recuperat de: https://elpais.com/ideas/2020-03-21/la-emergencia-viral-y-el-mundo-de-manana-byung-chul-han-el-filosofo-surcoreano-que-piensa-desde-berlin.html?prm=enviar_email Hintikka, J. (2007). Socratic Espistemology. Explorations of Nowledge-Seeking by Questioning. Cambridge: Cambridge University Press. Magnani. L. (2017). The Abductive Structure of Scientific Creativity. An Essay on the Ecology of Cognition. Switzerland: Springer. Nancy, J-L. (30 de març de 2020). Comunovirus (trad. Gerard Moreno Ferrer). Ara.cat. Recuperat de: https://www.ara.cat/opinio/Comunovirus-coronavirus-covid-19-Jean-Luc-Nancy_0_2426157484.html Sans, A. (2019). Rigor Mortis: Què passa quan una teoria nega allò que no li pertany o què passa quan un coneixement es veu obligat a adaptarse al que no pot. Comentari crític de «Construir en la foscor. Teoria i observació en ciència i en psicoanàlisi», de R. Caper. Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXXV/2, 141-151. Sans, A. (2017). El lado epistemológico de las abducciones: La creatividad en las verdades-proyectadas. Revista iberoamericana de argumentación, 15, 77-91. Doi: 10.15366/ria Vallverdú, Jordi (2016). Causalidad y epidemiología. Estany A, Puyol A. Filosofía de la epidemiología social. Madrid: CSIC. Žižek, S. (2020). PANDEMIC! COVID-19 Shakes the World. OR Books.

Descàrregues

Publicades

2020-11-02

Número

Secció

MONOGRAFIA