De l’avenir a l’arriver. Futur, progrés i perfectibilitat humana de la Revolució Científica a la Revolució Francesa

Autors/ores

  • David Muñoz Muñoz López

DOI:

https://doi.org/10.1344/aud.v0i4.33814

Resum

L'auge de la ciència moderna, que va tenir lloc a Europa entre els segles XVI i XVII, va donar peu a una llarga i acalorada discussió dins dels cercles il·lustrats de França i Anglaterra al voltant de la relació entre els antics i els moderns. Qui havia demostrat més alçada intel·lectual? Els grecs, que havien iniciat el camí de la civilització, o els seus hereus, que havien rescatat el seu llegat i corregit els seus errors? La qüestió de fons en aquesta disputa era aclarir el deute que el present tenia respecte del passat i si era possible emancipar-se d'ell a l'hora de projectar-se en el futur. A partir d’aquests interrogants, al llarg d'aquest article explorarem el sorgiment d'una nova relació de l'home amb la història i veurem si la transformació del futur en un horitzó d'expectatives planificable i realitzable és compatible amb els ideals moderns del progrés i de la perfectibilitat humana que es van desenvolupar en aquest mateix període a França, impregnada de l’optimisme de la Revolució científica.

Descàrregues

Publicades

2021-03-29