Adaptació i desenvolupament

Joan Pretus

Resum


Quin és el paper del desenvolupament ontogenètic en el procés d’adaptació a un canvi ambiental? La interpretació clàssica del neodarwinisme ha mantingut al desenvolupament apartat del procés evolutiu, interpretant-lo com un simple intermediari de la causa pròxima dels trets, tot separant-lo de la causació última d’aquests. Ara bé, durant el desenvolupament es manifesten oportunitats de generació d’innovació fenotípica induïda ambientalment, que regulen l’evolucionabilitat de la forma, desvetllen l’existència de variació genètica críptica, i preparen les condicions selectives per a les futures noves combinacions de seqüència. L’estudi fenomenològic d’aquest procés té una llarga història, però la dificultat de relacionar els fenòmens descrits amb l’expressió de mecanismes regulatoris moleculars n’ha retardat la incorporació al corrent principal de pensament evolutiu.

Els agents de modificació del fenotip que actuen durant el desenvolupament es projecten a totes les escales evolutives. A escala curta permeten començar a entendre el procés ultra-ràpid i ultra-local d’adaptació, superant amb escreix les projeccions imaginables des d’una òptica neodarwinista. A escala filogenètica i macroevolutiva, permeten entendre les direccions privilegiades d’ocupació del filomorfoespai de trets, redefinint l’evolucionabilitat en termes d’accessibilitat o proclivitat al canvi dels fenotips (developmental bias), més enllà de les limitacions o constraints degudes a la covariància del component heretable dels fenotips. Aquestes interpretacions alternatives permeten entendre millor els productes de les radiacions adaptatives (flexible stem hypothesis) i la seva replicabilitat en forma d’insòlites convergències, socorrent la visió clàssica emparada en el nínxol ecològic, i amb la que no s’acabava d’aclarir de manera prou convincent el sofisticat grau de fidelitat assolit. Donada la versatilitat del desenvolupament com a sistema complex d’interaccions, on l’organisme es va construint amb la participació dels inductors ambientals, l’herència dels efectes maternals, de les pressions de selecció i dels simbionts del desenvolupament, s’albira una renovació profunda en la concepció de com es generen els fenotips, on es combini en una perspectiva única el cóm s’assoleix l’estabilitat del tipus d’una espècie alhora que es preserva la seva versatilitat potencial i així una ràpida resposta adaptativa davant d’un futur gir ambiental.


Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona