No es sequia es saqueig: Movimients socials per la recuperació de l'aigua a Xile. De la protesta social a la Constituient, autoetnografia del cas de Modatima
DOI:
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE.2021.9.14Paraules clau:
Moviments socials, Convenció Constitucional, ModatimaResum
La privatització de l'aigua a Xile originada a la dictadura civicomilitar ha provocat un esgotament del recurs hídric al país. Aquest article mostra l'articulació del moviment ambiental Modatima al voltant de la seva lluita per la recuperació de l'aigua per a les comunitats i el trànsit des de les accions de carrer cap a la disputa electoral institucional. Des d'una autoetnografia, s'evidencien les contradiccions internes i les conviccions que van viure els seus participants durant el procés d’elecció de Convencionals que hauran d’escriure la nova Constitució. Conclou que l'aposta política del moviment és inundar la institucionalitat sense abandonar el carrer, i incorporar la ciutadania democratitzant els processos polítics.
Referències
Almeida, P. (2019). Social Movements: the structure of collective mobilization. University of California Press.
Beiras, A., Cantera Espinosa, L. M., Casasanta Garcia, A. L., Beiras, A., Cantera Espinosa, L. M., y Casasanta Garcia, A. L. (2017). La construcción de una metodología feminista cualitativa de enfoque narrativo-crítico. Psicoperspectivas. Individuo y Sociedad, 16(2), 54–65. https://doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol16-Issue2-fulltext-1012
Benard, S.M (2019). Autoetnografía. Una metodología cualitativa (Primera Ed). El Colegio de San Luis, A.C.
Blazquez Graf, N. Flores Palacio, F., y Everardo Ríos, M. (2010). Investigación feminista Epistemología, metodología y representaciones sociales. Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO)
Carrasco Delgado, S. (2016). Génesis de la Constitución Política de 1980. Revista de Derecho Público, (29/30), 35-65. https://doi.org/10.5354/0719-5249.1981.43912
Decide Chile. (2020). Plebiscito 2020. https://2020.decidechile.cl/#/
Delamaza, G., Heiss, C., Welp, Y., Delamaza, G., Heiss, C., y Welp, Y. (2021). ¿Para qué sirve una Constitución Política en América Latina? Polis (Santiago), 20(58), 2–21.
della Porta, D. (2018). Democracias. Participación, deliberación y movimientos sociales. Prometeo libros.
Donoso Díaz, S. (2016). Chilean education policy between the student movement of 2011 and reformist debates of 2014. Universum (Talca), 31(1), 105–121. https://doi.org/10.4067/S0718-23762016000100007
Donoso, S. (2013). Dynamics of change in Chile: Explaining the emergence of the 2006 pingüino movement. Journal of Latin American Studies, 45 (1), 1-29. https://doi.org/10.1017/S0022216X12001228
Follegati Montenegro, L. (2018). El feminismo se ha vuelto una necesidad: movimiento estudiantil y organización feminista (2000-2017). Anales de La Universidad de Chile, 14, 261–291. https://doi.org/10.5354/0717-8883.2018.51156
Garretón, M. A. (2012). Neoliberalismo corregido y progresismo limitado: los gobiernos de la Concertación en Chile 1990-2010. CLACSO.
Decreto 162, 1 (1969).
Gobierno de Chile. (2010). Constitución política de la república texto actualizado a octubre de 2010. https://www.oas.org/dil/esp/Constitucion_Chile.pdf
Haraway, D. J. (1991). Simians, Cyborgs, and Women: The Reinvention of Nature. Contemporary Sociology, 21 (3), 407-408. https://doi.org/10.2307/2076334
Kirkwood, J. (1986). Ser política en Chile. Las feministas y los partidos. Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales. Santiago. Chile.
Klein, N. (2007). La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre . Paidós Editorial.
Kvale, S. (2007). Doing Interviews . Sage Publications, Inc.
Mayol, A. (2012). El derrumbe del modelo. La crisis de la economía de mercado en el Chile contemporáneo. Editorial LOM.
McAdam, D., y Tarrow, S. (2010). Ballots and barricades: On the reciprocal relationship between elections and social movements. Perspectives on Politics, 8(2). https://doi.org/10.1017/S1537592710001234
Mir García, J. (2018). La ola 15M: de la protesta a las instituciones. Ibarra, P. (Ed.), Nuevos Movimientos Sociales. De la calle a los ayuntamientos. (pp. 117–130). Icaria Editorial.
Modatima.cl. (2021). http://modatima.cl/quienes-somos/
Panez-Pinto, A., Faúndez-Vergara, R., y Mansilla-Quiñones, C. (2017). Politización de la crisis hídrica en Chile: Análisis del conflicto por el agua en la provincia de Petorca. Agua y Territorio, 10, 131-148. https://doi.org/10.17561/at.10.3614
Paredes P, J. P., y Valenzuela Fuentes, K. (2020). ¿No es la forma? La contribución político-cultural de las luchas estudiantiles a la emergencia del largo octubre chileno. Ultima Década, 28(54), 69–94. https://doi.org/10.4067/S0718-22362020000200069
Pérez Andrés, C. (2002). Sobre la metodología cualitativa. Revista Española de Salud Pública, 76(5), 373–380. https://doi.org/10.1002/acr.21684
Rojas Vilches, N. S. (2021). Movimientos de mujeres en Chile y el camino hacia una constitución feminista. Anuari Del Conflicte Social 2019, 10, 21–60. https://doi.org/10.1344/ACS2020.10.7
Romanos, E., y Sádaba, I. (2016). From the street to institutions through the APP: Digitally enabled political outcomes of the Spanish indignados movement. Revista Internacional de Sociologia, 74(4). https://doi.org/10.3989/ris.2016.74.4.048
Salazar, G. (2012). Movimientos Sociales en Chile. Uqbar.
Segovia, C., y Gamboa, R. (2012). Chile: El año que salimos a la calle. Revista de Ciencia Política, 32(1), 65–85. https://doi.org/10.4067/S0718-090X2012000100004
Servel. (2021). www.servel.cl.
Subirats, J. (2018). ¿Repartir desde las ciudades? El nuevo municipalismo como antídoto a la Europa de la Austerity y de los Estados Bloqueados. En P.Ibarra (ed), Nuevos Movimientos Sociales. De la calle a los ayuntamientos (pp.77-100). Icària Editorial.
Tarrow, S. (1997). El poder en movimiento Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Alianza Editorial.
Vasilachis de Gialdino, I. (2019). Estrategias de investigación cualitativa. Volumen II Gedisa Editorial.
Velasco Martínez, A. (2016). No soy feminista, pero...: Mitos y creencias de la juventud universitaria sobre el feminismo. [Tesis doctoral]. Dipòsit UB. http://hdl.handle.net/10803/400100
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Natalie Rojas Vilches

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Avís de drets d’autoria
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
- Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
- licencia de reconocimiento de Creative Commons
Declaració de privacitat
Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.