El El moviment eccoalternatiu i les xarxes de governança a Gipúscoa (País Basc):
El sorgiment d'un nou model
DOI:
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2022.10.7Paraules clau:
movimiento ecologista, gobernanza, pais vasco, hibridaciónResum
En el present article col·lectiu, hem pretès analitzar els canvis i l’evolució, les emergències i també les absències que s’observen en l’espectre ecologista de Guipúscoa en l’última dècada, una dècada en què l’activitat armada d’ETA desapareix i el govern de la província passa a mans de la coalició EH Bildu (2011-2015). En aquest nou context polític i institucional, hem entrevista, observa i analitzat el moviment ecologista guipuscoà en les seves dimensions organitzatives, les seves aliances i campanyes, les seves relacions amb les institucions locals i amb els mitjans de comunicació i les seves relacions internes (diversitat, edats, sexe-gènere, migrants, idiomes, etc.). Ens preguntàvem a l’inici de la investigació on estaven els canvis i les emergències de noves formes de pensar i actuar en els moviments socials de Guipúscoa i, en concret, de l’ecologisme y partíem de la hipòtesi que hi havia una hibridació entre un ecologisme clàssic centrat en el NO als projectes desenvolupats per empreses i institucions, i un altre que anomenem «ecoalternatiu», més orientat a proposar noves maneres de viure, d’actuar i de relacionar-se cap a dins i cap a fora, i en segon lloc, que l’arribada al govern de la província d’un grup polític més afí als postulats ecologistes no ha suposat el començament d’una aliança fàcil i segura amb la institució, sinó més aviat un període en què l’ecologisme ha descobert les seves debilitats i dificultats per treballar institucionalment.
Referències
Aguirre, X., Ajangiz, R., Ibarra, P., & Sainz de Rozas, R. (1998). La insumisión, un singular ciclo histórico de desobediencia civil. Tecnos.
Ajangiz, R. (2004). Objeción de conciencia, insumisión, movimiento antimilitarista. Mientras Tanto 91-92, 139-154.
Alberich, Tomas. (2019). ¿Y después del 15M, qué? Ciclos de movilización y aprendizajes conceptuales. In R. Diez Garcia & G. Betancor Nuez (eds.), Movimientos sociales, acción colectiva y cambio social en perspectiva. Continuidades y cambios en el estudio de los movimientos sociales. Betiko Fundazioa.
Alonso, E.J. (2004). Concierto Económico y Haciendas Forales. 1937-2002. In J. Agirrezkuenaga (dir.), Historia de Euskal Herria. Historia general de los vascos. Lur.
Aranzadi, J. (2001). El escudo de Arquíloco. Sobre mesías, mártires y terroristas. Vol. 1: Sangre Vasca. Machado Libros.
Arrighi, G., Hopkins, T. K., & Wallerstein, I. (1999). Movimientos antisistémicos. Akal.
Barcena, I., & Larrinaga, J. (2010). Luces y sombras en la lucha contra el TAV en Euskal Herria. In P. Ibarra & E. Grau, Jóvenes en la red. Anuario de movimientos sociales 2010. Icaria.
Barcena, I., Ibarra, P., & Zubiaga, M. (1995). Nacionalismo y ecología. Conflicto e institucionalización en el movimiento ecologista vasco. Los libros de la catarata.
Barcena, I., Ibarra, P., & Zubiaga, M. (2011). Reflexiones teóricas sobre la relación entre el medio ambiente, la participación y la democracia. In N. Bergantiños, P. Ibarra, & J. Martinez, Participación, cultura política y sostenibilidad. Hacer.
Betancor, G., Díez, R., Tejerina, B., Funes, M. J., & Adell, R. (2019). El campo de estudio de los movimientos sociales en España desde una perspectiva longitudinal. In R. Diez Garcia, & G. Betancor Nuez (eds.), Movimientos sociales, acción colectiva y cambio social en perspectiva. Continuidades y cambios en el estudio de los movimientos sociales. Betiko Fundazioa.
Casquete, J. (1999). La sociedad vasco-navarra de movimientos. En J. Beriain, & R. Fernández Ubieta (coords.). La cuestión vasca: Claves de un conflicto cultural y político. Proyecto A Ediciones.
Chueca, J. (2004). La transición política en Euskal Herria (1975-1982). In J. Agirrezkuenaga (dir.), Historia de Euskal Herria. Historia general de los vascos. Lur.
Elster, J. (2010). La explicación del comportamiento social. Más tuercas y tornillos para las ciencias sociales. Gedisa.
Estebarantz, J. (2008). Los pulsos de la intransigencia: Lemoiz, Leizaran, Itoiz. Muturreko burutazioak.
Espiau, M., Saillard, D., & Ajangiz, R. (2005). Género en la participación. Un camino por recorrer. Cuadernos Bakeaz 67.
Fernández Duran, R. (1996). La explosión del desorden. La metrópoli como espacio de la crísis global. Fundamentos.
García Ferrando, M., Ibañez, J., & Alvira, F. (comps.) (1998). El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Alianza Editorial.
Giddens, A. (1999). Consecuencias de la modernidad. Alianza.
Harvey, D. (2017). El cosmopolitismo y las geografías de la libertad. Akal.
Ibarra, P., Martí, S., & Gomá, R. (2002). Creadores de democracia radical. Movimientos sociales y redes de políticas públicas. Icaria.
Ibarra, P., Zubiaga, M., & Barcena, I. (1995). Mugimendu sozialak eta demokrazia Euskal Herrian: intsumisioa eta ekologismoa. Uztaro 14, 99-125.
Kurlansky, M. (1999). The basque history of the world. Jonathan Cape.
Larrinaga, J., Barcena, I., Martínez, J., & Galletebeitia, I. (2013). La negación innovadora: Apuntes para una sociología del movimiento ecologista vasco en el siglo XXI. In Eusko Ikaskuntza. Eusko ikaskuntzaren kongresua XVIII Congreso de Estudios Vascos. Eusko Ikaskuntza.
Letamendia, F. (1994a). Historia del nacionalismo vasco y de ETA. ETA en la transición (1976-1982). R&B.
Letamendia, F. (1994b): Historia del nacionalismo vasco y de ETA. ETA y el gobierno del PSOE (1982-1992). R&B.
Luxan, M., Ormazabal, A., Txurruka, U., Dañobeitia, O. (2014). Metamilitantzia. Herri mugimenduen baitatik gooeta. JAKIN 203, 93-107.
Majuelo, E. (2004). Euskal Herria 1939-1975. In J. Agirrezkuenaga, (dir.), Historia de Euskal Herria. Historia general de los vascos. Lur.
Malm, A. (2021). El murciélago y el capital. Coronavirus, cambio climático y capital. Errata naturae.
Monedero Fernández, J. C. (2017). Política tras la derrota de la política: posdemocracia, pospolítica y populismo. In B. S. Santos & J. M.Mendes, Demodiversidad. Imaginar nuevas políticas democráticas. Akal.
Ormazabal, A. (2019). Herri mugimenduen eta ezkerreko gobernuen arteko ezinak eta eginak. Tesis Doktoral. Gipuzkoako Foru Aldundiko gobernantza sareak aztergai (2011-2015). UPV-EHU.
Pérez Agote, A. (1984). La reproducción del nacionalismo: el caso vasco. Siglo XXI.
Santos, B. de S. (2005). El milenio huérfano. Ensayos para una nueva cultura política. Trotta.
Santos, B. de S. ( 2004) Democratizar la democracia. Los caminos de la democracia participativa. Fondo de Cultura Económica.
Santos, B. de S. (2021). El futuro comienza ahora. De la pandemia a la utopia. Akal.
Subirats, J., Parés, M., & Blanco, I. (2008). Calidad democrática y redes de gobernanza: evaluar la participación desde el Análisis de las Políticas Públicas. In M. Parés (coord), Participación y calidad democrática. Evaluando las nuevas formas de democracia participativa. Ariel.
Tamayo, J. J. (2019). Boaventura de Sousa Santos: sociología de las ausencias y de las emergencias desde las epistemologías del Sur. Utopía y Praxis Latinoamericana 24(86), 16-31.
Tello, E. (2005). Nuevas y viejas lecturas de la realidad política desde los movimientos sociales. In E. Grau & P. Ibarra, La política en la red. Anuario de Movimientos Sociales. Icaria/Fundación Betiko.
Vidalou, J. B. (2020). Ser bosques. Errata Naturae.
Wright, E. O. (2010). Envisioning Real Utopias. Verso.
Zallo, R. (1997). Euskadi o la Segunda Transición. Erein.
Zallo, R. (2001). El país de los vascos. Desde los sucesos de Ermua al segundo Gobierno Ibarretxe. Fundamentos.
Zubiaga, M. ( 2009) Boteretik eraginera: mekanismoak eta prozesuak Leitzarango eta Urbina-Maltzagako liskarretan. Tesis doctoral. País Vasco (España): UPV-EHU/UEU/ Gobierno Vasco, 2009. ISBN 978-84-8428-269-0.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Iñaki Bárcena Hinojal
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Avís de drets d’autoria
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
- Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
- licencia de reconocimiento de Creative Commons
Declaració de privacitat
Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.
