Doctorat, maternitat i migració: veu des del marge
Una autoetnografia de denúncia
DOI:
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2023.11.5Paraules clau:
descolonització, migració, maternitat, cures, interseccionalitat, treball acadèmic, autoetnografiaResum
La següent proposta pretén analitzar la difícil condició tant econòmica com psicosocial en què es troba la pròpia autora, que ha optat per cursar un doctorat malgrat la impossibilitat d’obtenir una beca. Aquesta reflexió no pretén ser exhaustiva, sinó narrar aquesta experiència com una instantània d’una situació social molt precisa: la condició de precarietat generada per l’acadèmia en relació amb una subjectivitat específica que és la d’una dona, mare i migrant en formació doctoral. L’estudi de cas serà observat a través del mètode de l’autonarració antropològica i des d’una perspectiva antropològica i feminista interseccional; fent ús també d’eines multidisciplinars centrades en els estudis decolonials, miraré de detallar els efectes generats per la condició de ser dona/mare, estudiant/desocupada i migrant.
Referències
Allegri, G. (2015). Alle origini di un trentennio insubordinato, Autobiografia di sommovimenti cognitari indipendenti. En Coin, F., Giorgi, A. & Murgia, A. (Eds), In/disciplinate: soggettività precarie nell’università italiana (pp. 117-132). Edizioni Ca’Foscari.
Anzaldua, G. (2007). Bordelans. La frontera. La nueva Mestiza. Capitán Swing.
Bellè, E., Bozzon R., Murgia, A., Peroni, C., & Rapetti, E. (2015). Fare ricerca in e sull’Accademia. Vecchie questioni metodologiche e nuove pratiche di osservazione riflessiva. AIS Journal of Sociology, 5, 143-154.
Borghi, R. (2020). Decolonialità e privilegio. Pratiche femministe e critica al sistema-mondo. Meltemi.
Campani, G. (2016). Antropologia di genere. Rosenberg & Sellier.
Csordas, T.J. (2003). Incorporazione e fenomenologia culturale. Antropologia, 3(3), 19-42.
Davis, D., & Craven C. (2023). Feminist Etnography. Rowman & Littlefield.
Dei, F., (2012). Antropologia Culturale. Mulino.
De Matteis, G. (2017). Le false libertà. Meltemi.
De Matteis, G. (2021). Il dilemma dell’aragosta. Meltemi.
Ellis, C., Adams, T., & Bochner, A. (2015). Autoetnografía: un panorama. Astrolabio Nueva Época: Revista digital del Centro de Investigaciones y Estudios sobre Cultura y Sociedad, 14, 249-273.
Esteban, M. (2004). Antropología encarnada. Antropología desde una misma. Papeles del CEIC, 12, 1-21.
Faranda, L. (2018). Anime assenti. Sul corpo femminile nel mediterraneo antico. Armando Editore.
Federici, S. (2013). Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas. Traficantes de Sueños.
Freire, P. (2022). Pedagogia degli oppressi. GruppoAbele.
Graeber, D. (2018). Bullshit Jobs. Garzanti.
Graeber, D. (2012). Dead zones of the imagination: On violence, bureaucracy, and interpretive labor. Hau: Journal of Ethnographic Theory, 2(2),105-128.
Graeber, D. (2006). Frammenti di un antropologia anarchica. Eleuthera, 13.
Gurdjieff, G. I. (2000). Vedute sul mondo reale. Gurdjieff parla agli allievi 1917-1931. Neri Pozza.
Harding, S. (1987). Is there a feminist method? En Harding, s. (Ed.), Feminism and Methodology: Social Science Issues (pp. 1-14). Indiana University Press.
Hooks, b. (2020). Insegnare a trasgredire. L’educazione come pratica della libertà. Meltemi editore.
Hooks, b. (1998). Elogio del margine. Razza, sesso e mercatoculturale. Feltrinelli.
Hooks, b., Brah, A., Sandoval, C., Anzaldúa, G., Levins-Morales, A., Bhavnani, K., Coulson, M., Alexander, M. J., & Mohanty C. T., (2004). Otras inapropiables. Feminismos desde las fronteras. Traficantes de Sueños
Hunter, D. (2020). Chav. Solidarietà coatta. Edizioni alegre.
Kilomba, G. (2021). Memorie della piantagione. Episodi di razzismo quotidiano. Capovolte.
Koensler, A., Rossi, A., & Boni, S. (2020). Etnografie militanti. Prospettive e dilemmi. Meltemi.
Latour, B., (2020). La crisi sanitaria ci induce a prepararci al cambiamento climatico. En Antinomie (1 aprile), https://antinomie.it/index.php/2020/04/01/la-crisi-sanitaria-ci-induce-a-prepararci-al-cambiamento-climatico/
Lorde, A. (2014). Sorella outsider. Ildito e la luna.
Martucci, C. (2015). Confusi confini O dei frastagliati marginitra ‘dentro’ e ‘fuori’ l’accademia. En Coin, F., Giorgi, A., & Murgia, A. (Eds.), In/disciplinate: soggettività precarienell’università italiana (pp. 105-116). Edizioni Ca’Foscari .
Méndez, L. (2008). Antropologia feminista. Editorial Síntesis.
Rich, A. (1984). Notes toward a politics of location. Blood, Bread, and Poetry: Selected Prose 1979-1984. Norton & Company.
Staid, A. (2020). Dis-integrati. Migrazioni a i tempi della pandemia. Nottetempo.
The care collective (2020). Il manifesto della cura. Per una politica dell’interdipendenza. Edizioni Alegre.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Nadia Babani
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Avís de drets d’autoria
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
- Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
- licencia de reconocimiento de Creative Commons
Declaració de privacitat
Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.
