Testimonis de la mundanitat: una lectura posthumana de Veus de Txernòbil d’Svetlana Alexiévich
DOI:
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2024.12.3Paraules clau:
Txernòbil, Posthumanisme, Estètica, Periodisme, Història oralResum
Veus de Txernòbil, el llibre de testimonis d’Svetlana Alexiévich publicat l’any 1997, recull l’experiència de les persones afectades per l’explosió del reactor nuclear que va tenir lloc el 1986. Aquest article analitza el llibre d’Alexiévich des de la perspectiva del posthumanisme, que inaugura la potència d’un periodisme capaç d’apropar-se no només a allò que és humà, sinó també no-humà. L’anàlisi té com a objectiu entendre les dificultats mateixes d’aquesta nova lògica d’interacció, que va més enllà de tota comprensió des de l’humanisme. A través de la feina dels testimonis recollits oralment, aquest treball trenca amb la concepció antropocèntrica del temps i recull en paraules la pròpia dificultat de pensar-nos fora de la història.
Referències
Alexiévich, S. (2015). Voces de Chernóbil. Crónica del futuro. Ciudad de México, Debate.
(2016). Sobre la batalla perdida. Discurso de aceptación del Premio Nobel de Literatura 2015. Ciudad de México, Debate.
Braidotti, R. (2020). El conocimiento posthumano. Madrid, Gedisa.
Cragnolini, M. (2014). “Extraños animales: la presencia de la cuestión animal en el pensamiento contemporáneo” en Revista Latinoamericana de Estudios Críticos Animales, año I, volumen II, octubre. Recuperado de https://revistaleca.org/index.php/leca/article/view/13 [Consultado el 26 de enero de 2024].
Danowski, D. y Viveiros, E. (2017) “Qué escabrosa bestia…” en Revista de la Universidad de México, Dossier Extinción, noviembre. Recuperado de
https://www.revistadelauniversidad.mx/articles/563c4088-0d0b-4910-a3ac-b97e41888b11/que-escabrosa-bestia [Consultado el 22 de enero de 2024].
Davis, H. y Turpin, E. (2014) Art in the Anthropocene. Londres, Open Humanities Press.
DeLoughrey, E. y Handley, G. (ed.) (2011) Postcolonial Ecologies. Literatures of the Environment. Nueva York, Oxford University Press.
Feldman, I. (2022). “De Holocausto (1978) a Chernobyl (2019). ¿Qué puede hacer el audiovisual ante un pasado traumático y un futuro amenazado?” en Acta Poética, volumen 43, número 1, enero-junio. Recuperado de
https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-30822022000100011 [Consultado el 22 de enero de 2024].
Grusin, R. (ed.) (2015). The Nonhuman Turn. Estados Unidos, University of Minnesota Press.
Martínez, T. (2002). “Periodismo y narración: desafíos para el siglo XXI” en Cuadernos de literatura, Bogotá. Número 8, enero-junio. Recuperado de
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5228602 [Consultado el 6 de enero de 2024].
Rotker, S. (2005). La invención de la crónica. Ciudad de México, Fondo de Cultura Económica y Fundación para un Nuevo Periodismo Iberoamericano.
Scott, E. (2014). “Feeling in the Dark. Ecology at the Edges of History” en American Art, volumen 28, número 3. Recuperado de
https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/679695 [Consultado el 15 de enero de 2024].
Steyerl, H. (2014). Los condenados de la pantalla. Buenos Aires, Caja Negra Editora.
Temprado, M. (2007). “La Ilustración de Ulises: Lectura de la Odisea a la luz de la Dialéctica de la Ilustración de Horkheimer y Adorno” en A Parte Rei. Revista de Filosofía, número 52.
Recuperado de http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/temprado52.pdf [Consultado el 15 de enero de 2024].
Vermeulen, P. (2020). Literature and the Anthropocene. Nueva York, Routledge.
Vindel, J. (2020). Estética fósil. Imaginarios de la energía y la crisis ecosocial. Barcelona, Arcadia.
Weizman, E. (2017). “Sobre Forensic Architecture, Conversación con Eyal Weizman” en Forensic Architecture. Hacia una estética investigativa. Ciudad de México, Museo Universitario de Arte Contemporáneo, UNAM.
Yelin, J. (2020). Biopoéticas para las biopolíticas. El pensamiento literario latinoamericano ante la cuestión animal. Estados Pittsburgh, Latin America Research Commons.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Gerardo Juárez Vázquez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Avís de drets d’autoria
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
- Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
- licencia de reconocimiento de Creative Commons
Declaració de privacitat
Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.
