La remunicipalització de l’aigua en el marc de la redefinició de la democràcia. El cas de Terrassa

Autors/ores

  • Edurne Bagué Universitat de Girona

DOI:

https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2020.8.4

Paraules clau:

democràcia, comuns, aigua, vida, institucions, remuncipalització

Resum

El present text vol presentar la remunicipalització de l’aigua urbana com un mecanisme davant del neoliberalisme i fer paleses les seves connexions amb la cerca de formes d’assolir una major democràcia. Per això, l’auge del comú es presenta com l’eina que ha servit per repensar la remunicipalització en tant que mecanisme per a l’impuls del canvi social.

El cas més rellevant entre els anys 2015 i 2019 va ser el de la ciutat de Terrassa, on es va remunicipalitzar el servei d’aigua urbana que, fins a aquell moment, havia estat controlat per Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. Aquest procés de remunicipalització va culminar amb la creació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que és una de les experiències més innovadores en govern de serveis amb mecanismes de coproducció liderats per la pròpia ciutadania organitzada. Un espai-eina que, a la vegada que que recull el final d’un camí, és porta d’entrada per a l’aprofundiment de debats, igual que per a l’obertura de línies de treball que s’estenen tot augmentant el seu abast més enllà de l’aigua i de Terrassa.

 

 

Descàrregues

Publicades

2020-07-06

Com citar

Bagué, E. (2020). La remunicipalització de l’aigua en el marc de la redefinició de la democràcia. El cas de Terrassa. Clivatge. Estudis I Testimonis Sobre El Conflicte I El Canvi Socials, (8). https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2020.8.4

Número

Secció

Articles