EXPIACIÓ I POLÍTICA PENITENCIÀRIA: ALARCÓN AL CINEMA FRANQUISTA DELS QUARANTA

Resum

A mitjans dels anys quaranta, el cinema franquista adapta una sèrie de novel·les de Pedro Antonio de Alarcón. Entre elles hi ha El escándalo (1943), El clavo (1944) i La Pródiga (1946). Totes tres tenen, com a cronotop, el camí de la vida i, com a motiu literari, l'expiació. La nostra hipòtesi és que aquestes pel·lícules expliquen a l'espectador d’aleshores la política de càstig i indult que el règim havia adoptat amb els presos republicans. Una política marcada per una conjuntura internacional molt difícil, ja que cada cop és més evident que l'Eix perdrà la II Guerra Mundial i es pressiona els aliats perquè envaeixin Espanya. En concret, veurem que a una política penitenciària on el delicte s'equipara al pecat, li correspon un relat cinematogràfic basat en el cronotop del camí de la vida. Aquest relat ens presenta uns personatges pecadors o culpables, transsumpte dels presos i exilats republicans, que en el transcurs de la trama reconeixen la seva culpa i un sacerdot els indica com expiar la pena i redimir-se.