PODER I MITE: LA FIGURA DE LA DONA GUERRERA VIKINGA A TRAVÉS DE LES FICCIONS AUDIOVISUALS
DOI:
https://doi.org/10.1344/fh.2024.34.1-2.93-118Paraules clau:
Víkings, dones guerreres, barbàrie, alteritat, cinema, televisió, arqueologia, arquetipsResum
La relació entre el setè art i la cultura víking és llarga i prolixa, ja que s'estén des dels inicis del propi mitjà audiovisual, fins al nostre més immediat present. En aquesta trajectòria, la representació de les dones pertanyents a la cultura víking ha ocupat un espai normalment secundari a causa de les concepcions tradicionalment masclistes i patriarcals de les indústries de cinema occidentals. Tot i aquesta generalitat, un dels arquetips femenins víkings que més pes ha anat aconseguint és el de la dona guerrera, que ha aconseguit una nova i significativa rellevància en l'audiovisual actual augmentada per noves troballes arqueològiques. Aquests personatges ferotges d'inspiració nòrdica fins i tot han arribat a influenciar la representació audiovisual d'altres personatges femenins històrics d'altres cultures que van prendre les armes en algun moment de la història. En aquest treball, proposem una anàlisi d'aquest arquetip de la dona víking, de quin ha estat el seu tractament en l'àmbit audiovisual i de com aquest ha anat evolucionant fins als nostres dies, per albirar com se n'ha anat i se segueix modelant la nostra concepció sobre aquestes dones guerreres, usualment considerades figures llegendàries, però molt vives al nostre imaginari gràcies en gran mesura al cinema i la televisió.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a conserva els drets. Creative Commons: Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
