Vivir en la calle: estrategias entre las necesidades y las distancias
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.v0i1.32284Paraules clau:
personas sin hogar, estrategias, movilidad, vínculos relacionales, necesidades básicasResum
Tomando diferentes conceptualizaciones trabajadas por diversos autores, se produce un marco teórico que plantea pensar las acciones llevadas a cabo por las personas sin hogar como estrategias de supervivencia para la satisfacción de sus necesidades básicas. La investigación tiene como objetivos describir el impacto de estas estrategias en su vida cotidiana, así como los trayectos que deben realizar y los vínculos que se establecen entre las personas en situación de calle y diversos agentes sociales en la ciudad de Barcelona. La misma es cualitativa y procura colocar a la persona como protagonista de su relato a través de entrevistas en profundidad. Sin embargo, por motivo de la situación generada por el COVID-19, no se pudo llevar a cabo el trabajo de campo y, por ende, la obtención de resultados. En el artículo se presenta el marco teórico desarrollado y posibles propuestas que permiten repensar las intervenciones con personas sin techo.Referències
Agulles Martos. J. M. (2019). Las personas sin hogar y la exclusión residencial ¿hacia un cambio de paradigma? Cuadernos de Trabajo Social, 32(2), 265-275. http://doi.org/10.5209/cuts.58934
Ajuntament de Barcelona (2017a). Plan de lucha contra el sinhogarismo de Barcelona 2016-2020. Area de derechos sociales. Recuperado de https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/plan_lucha_sinhogarismo_barcelona_2016-2020.pdf
Ajuntament de Barcelona (2017b). L’activitat de l’Acord. Memoria 2017. Recuperado de http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2018/5/MemoriaACB_2017.pdf
Auyero, J. (2016). Pacientes del Estado (1ra ed., 1ra reimp). Buenos Aires: Editorial Universitaria de Buenos Aires.
Bachiller, S. (2008). Exlusion social, Desafiliacion y Usos del Espacio. Una etnografia con Personas Sin hogar en Madrid (Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid). Recuperado de https://repositorio.uam.es/handle/10486/1900
Bourdieu, P. (2000). La distinción. Criterios y bases sociales del gusto (2da ed.). Madrid: Taurus.
Cabrera, P. J. (1998). Huéspedes del aire : sociología de las personas sin hogar en Madrid. Madrid: UPCO.
Cabrera, P. J. y Rubio, M. J. (2008). Las personas sin hogar, hoy. Revista del Ministerio de Trabajo e inmigración, 75, 51-74. Recuperado de http://www.noticiaspsh.org/IMG/pdf/est03.pdf
De Inés, A., Guzmán, G., Verdaguer, M. i Contreras, M. (2019). Diagnosis 2019. El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Barcelona: Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar. Ajuntament de Barcelona. Recuperado en http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2019/11/Diagnosi_sensellarisme_2019_WEB.pdf
Heller, A. (1977). Sociología de la vida cotidiana. Barcelona: Ediciones Península.
Marcu, S. (2017). La movilidad frustrada de los jóvenes rumanos sin hogar en Madrid. En XXV Congreso de La AGE. 50 Años de Congreso de Geografía (pp. 1-11). Recuperado de https://www.researchgate.net/profile/Silvia_Marcu/publication/320755960_La_movilidad_frustrada_de_los_jovenes_rumanos_sin_hogar_en_Madrid/links/59f97eb4aca272607e2f801b/La-movilidad-frustrada-de-los-jovenes-rumanos-sin-hogar-en-Madrid.pdf
Massa, L. (2010). Estrategias de reproducción social y satisfacción de necesidades. Parte 1: Controversias conceptuales, polémicas prácticas. Revista Perspectivas Sociales, 12(1), 103-140. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3650070
Matulic, M.V. (2010). Nuevos perfiles de personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: un reto pendiente de los servicios sociales de proximidad. Documentos de Trabajo Social: Revista de trabajo y acción social, 48, 9-30. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3655827
Matulic, M.V. (2013). Los procesos de exclusión social de las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona. Trabajo Social Global. Revista de Investigaciones en Intervención Social, 3, 3-27. Recuperado de http://hdl.handle.net/10481/30392
Matulic, M.V., Cabré, C., i García, A. (2016). L’atenció a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Barcelona Societat. Revista de coneixement i anàlisis social, 20, 59-77. Recuperado de https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/revista-20-completa.pdf
Navarro, M.Á. (2014). Las vivencias emocionales de las personas migrantes sin hogar. Norte de salud mental, 12(48), 44-52. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4830209
Nussbaum, M.C. (2002). Las mujeres y el desarrollo humano. Barcelona: Herder.
Pirla, A., Figueras, A., y Haro, L. (2016). La intervención con personas sin hogar desde el trabajo social. Acompañar más allá de subsistir. Revista de Treball Social, 209, 26-41. Recuperado de https://cendocps.carm.es/documentacion/2016_N%C2%BA209_RTS.pdf
Sales, A. (2019). Qui dorm al carrer a Barcelona? Característiques de la població sense sostre de la ciutat segons les dades dels equips municipals d’intervenció a l’espai públic. Instituto de Estudios Regionales y Metropolitanos de Barcelona. Recuperado de https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/qui-dorm-al-carrer-a-barcelona.pdf
Sales, A., Uribe, J., y Marco, I. (2015). Diagnosis 2015. La situación del sinhogarismo en Barcelona. Evolución y políticas de intervención. Barcelona: Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar. Ajuntament de Barcelona. Recuperado de http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2016/2/sense_sostre2015_es.pdf
Taylor, S.J. y Bogdan, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.