(4) La (no)naturaleza del cuerpo - la muerte

Resum

Aquest assaig té la pretensió d’ocupar-se del cos com una construcció política, tècnica i imaginària, i per tant de subratllar-ne la seva condició artificial davant del seu sentit fisiològic més comú. Per això es parteix d’un punt de vista psicoanalític que l’analitza no des de la seva afirmació i positivitat sinó des de la seva pèrdua i negativitat. Així es presenta el problema de la pulsió de mort. En aquest context, el cos artístic sorgeix com el significant que constantement revela les tensions i fissures d’un sistema de poder esdevingut camp de representació a través de les seves operacions simbòliques. Des dels anys seixanta i fins l’actualitat, el cos en l’art mostra la seva ferida, la seva fractura i la seva deformació constitutives, i d’aquesta manera es paralitza en una aporia: allò que el destrueix i l’allò altre que el sublima és la mateixa violència.