L’àngel penell que corona la Casa Bofarull: algunes consideracions a l’entorn de l’escultura.

Guillem Carabí

Resum


Tant si el viatger hi arriba des del nord com des del sud, la primera imatge que s’obté del nucli urbà dels Pallaresos és la visió de l’agulla del campanar de l’església, seguida, a la mateixa alçada, pel perfil de l’àngel penell que corona la Casa Bofarull. Es tracta d’una imatge poc o gens habitual en el paisatge rural, on l’agulla dels campanars sempre ha assenyalat la major i única alçada que sobresurt per damunt de les cases. L’article té com a objectiu analitzar la singular peça que corona la casa, obra de l’arquitecte Josep M. Jujol, com a part del programa iconogràfic d’una reforma que no desatén les relacions que contreu amb el territori, amb l’ús de la figura o amb la seva imatge. L’anàlisi iconogràfica, tècnica, perceptiva i formal ens permetrà apropar-nos, a través de l’àngel penell, als processos creatius del seu autor, situat cronològicament a la darreria del modernisme, però les solucions del qual escaparan de les convencions del moment.

Paraules clau


àngel, Pallaresos, Bofarull, Jujol, penell

Text complet:

PDF

Referències


BARÓN Y ARÍN, Jayme, Luz de la Fe y de la Ley: entretenimiento christiano entre Desiderio y Electo, maestro y discípulo, 1828.

CIRLOT, Juan Eduardo, Gaudí, una introducción a su arquitectura, Barcelona, Triangle postals, 2001.

COLONNA, Francesco, Sueño de Polífilo, Pilar Pedraza (ed.), Barcelona, Acantilado, 2008.

CROISET, Jean, Año cristiano, 1877.

DOLLENS, Denis, Five Major Buildings 1913-1923, Nova York, Sites Lumen, 1994.

DURAN, Montserrat, Josep M. Jujol: l’arquitectura amagada, Barcelona, Meteora, 2003.

EIXIMENIS, Francesc, De Sant Miquel Arcàngel, Curt Wittlin (ed.), Barcelona, Curial, 1983.

FERRER, Nacho, «El universo jujoliano», CIC, n. 316, 1998, p. 74.

FILÓ d’ALEXANDRIA: «Teofanía en la zarza ardiente», Obras completas, Madrid, Trotta, 2009.

FLORES, Carlos, «1914. Casa Bofarull, reforma de un edificio», Quaderns d’arquitectura i urbanisme, n. 179-180, novembre 1988 - març 1989, p. 114-130.

FLORES, Carlos, «Josep Maria Jujol, 1999», Arquitectura. Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, n. 318, 1999, p. 18.

GAUSA, Manuel, «Deliri i raó en el disseny de Jujol», Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, n. 174, 1987, p. 89-96.

INFIESTA, J. M., Modernisme a Catalunya, Barcelona, Nou Art Thor, 1986.

JUJOL, Josep M. (fill), La arquitectura de Josep M. Jujol, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1974.

LIGTELIJN, Vincent; SAARISTE, Rein, Josep M. Jujol, Rotterdam, 010 Publishers, 1996.

LLINÀS, Josep, M. Jujol, Colònia, Taschen, 2007.

LLOMPART, Gabriel, «El ángel custodio en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media (fiesta, teatro, iconografía)», Fiestas y liturgia, Madrid, Casa de Velázquez, Universidad Complutense, 1988, p. 249-269.

ORELLANA, Miquel, «Jujol i l’Arcàngel Sant Miquel», DC revista de crítica arquitectònica, n. 5-6, 2001, p. 10-17.

ORS, Eugeni d’, «Horacionisme», Glosari (selecció), Josep Murgades (ed.),Barcelona, Edicions 62, 1986.

ORS, Eugeni d’, Introducción a la vida angélica, Madrid, Tecnos, 1986.

PEREJAUME, Ludwig-Jujol. Què el collage, sinó acostar soledats: Lluís II de Baviera, Josep M. Jujol, Barcelona, La Magrana, 1989.

RÀFOLS, J. F., «Jujol», Cuadernos de Arquitectura, n. 13, 1950, p. 6.

RIQUER, Martí de, Heràldica catalana, des de l’any 1150 al 1550, vol. 2, Barcelona, Quaderns Crema, 1983.

RIUS, Mercè «Xènius, el fonament en falta», Literatures, segona època, n. 4 2006, p. 23-41.

RODRÍGUEZ BARRAL, Paulino, «Eiximenis y la iconografía de San Miguel en el gótico catalán», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLVI, 2005, p. 111-124.

SAXL, Fritz, La storia delle immagini, Bari, Laterza, 2000.

TERREROS y PANDO, Esteban de, Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes, vol. 4, Madrid, imprenta de la vda. de Ibarra, hijos y cía., 1786- 1793.

VAN DOESBURG, Theo: «Principios del nuevo arte plástico», Principios del nuevo arte plástico y otros escritos, Múrcia, Colegio Oficial de Arquitectos y Aparejadores de Murcia, 1985.

VILLEGAS, Rosario (coord.), El Giraldillo: la veleta del tiempo: proyecto de investigación e intervención, Sevilla, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, 2003.




DOI: https://doi.org/10.1344/Materia2014.8.5

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona