Actuacions renaixentistes i neogòtiques a la façana de l'església gòtica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2023.21.4Paraules clau:
arquitectura, gòtic, neogòtic, Vilafranca del Penedès, August FontResum
L’objecte d’aquest article és l’estudi de la façana de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, des de l’obra gòtica fins als nostres dies. El temple va començar a construir-se a finals del segle XIII i es va consagrar l’any 1484 amb una portalada gòtica inacabada. Al segle XVI la façana es va completar amb una galeria renaixentista que tres-cents anys després es percebia com un afegit greco-romà pagà i va suscitar crítiques importants des de tots els sectors de la societat. Aquesta situació va concloure amb l’aixecament d’una façana neogòtica projectada per August Font, que va haver de restaurar-se a mitjans de segle i que encara pot contemplar-se a l’actualitat.
Referències
ÁLVAREZ, L., “Restauración de la iglesia parroquial de Sta. Maria”, El Labriego de Vilafranca del Penedès, 30 de març de 1879, any IV, núm. 6
BENACH, Manuel, “La Basílica de Santa Maria de Vilafranca”, Quaderns Il.lustrats Penedès, núm. 2, 1935
BONET, Lluís; GÜELL, Santiago; MARTORELL, Jeroni; SAGNIER, Josep Maria, Dictamen de l’Església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, 19 de novembre de 1934, Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
BRACONS CLAPÉS, Josep, “Santa Maria del Mar”, PLADEVALL, Antoni (dir.), L’art gòtic a Catalunya, vol. 2 (Arquitectura, 2), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003
COY I COTONAT, Agustín, Vilafranca del Penadés: su historia y monumentos, Barcelona, F. J. Altés y Alabart, 1909
DOMENGE MESQUIDA, Joan, VIDAL FRANQUET, Jacobo: “«A coneixença de mestres experts». Les visures de l’obra gòtica a través de la documentació catalana”, en Joan DOMENGE MESQUIDA, Jacobo VIDAL FRANQUET (eds.), Visurar l’arquitectura gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XVI-XVIII), Palermo, Edizioni Caracol, 2017
El llibre verd de Vilafranca, Barcelona, Fundació Noguera, 1992
Exposició commemorativa del centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76, Barcelona, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, 1977
FABRE, Francesc, “El comunidor de Canet de Mar”, El Sot de l’Aubó. Centre d’Estudis Canetencs, vol. XVI, Núm. 52, 2015, p. 13-21
GASOL, Josep M., La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva, Manresa, Col·legiata Basílica Santa Maria de la Seu, 1978
GIL BAUTISTA, Rafael, “El comunidor, un espacio para conjurar nubes malignas. Su huella en la diócesis de Gerona durante los tiempos modernos”, Pedralbes: revista d’història moderna, 2019, p. 305-323
HERNANDO, Javier, Arquitectura en España, 1770-1900, Madrid, Cátedra, 2004
LACUESTA, Raquel, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000
MARTÍ I BONET, Josep Maria, Sacralia Antiqua. Diccionari del catalogador del patrimonio cultural de l’Església, Arxiu Diocesà de Barcelona, 2013
“Memoria histórica de la Parroquial iglesia de Santa María de Vilafranca”, La Veu del Montserrat, 27 de gener de 1883, núm. 4 i 10 de febrer de 1883, núm.6
MIRET I NIN, Montserrat, La Basílica de Santa Maria: Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca del Penedès, 1987
MIRET I NIN, Montserrat, El patrimoni artístic de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, Vilafranca del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs, 2000
PI I MARGALL, Francesc, España: obra pintoresca en làminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj, Barcelona, Imp. de Juan Roger, 1842
PLANAS, Josep, Notes històriques de Santa Maria, Vilafranca del Penedès, La Renaixença, 1935
Q. G., Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca: Entresacados del llamado Llibre vert, de varios cronistas y de cuanto sobre el particular se ha publicado en la misma, Vilafranca, Impr. y Libr. de Pedro Alagret y Vilaró, 1887
ROSELLÓ I RAVENTÓS, Joan, Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura: la ciutat que ens ha arribat, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1992
SABATÉ MILL, Antoni, De prop i de lluny, Vilafranca del Penedès, El 3 de vuit, 1994
SANCHO PARÍS, Daniel, “La Plaça de Jaume I, espai vilafranquí i festamajorenc per antonomàsia”, El Cargol, Agost 2012, núm. 689-690, p. 4-30
TOMÁS Y VALIENTE, Francisco, El marco político de la desamortización en España, Barcelona, Ariel, 1971
URBANO, Judith, “August Font i Carreras (1845-1924). Aproximacions a la seva teoria i obra”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 25, 2011, p. 79-99
URBANO, Judith, “La introducció del neogòtic a Vilafranca del Penedès de la mà de l’arquitecte August Font i Carreras”, Del Penedès, núm. 27-28, 2012, p. 44-56
URBANO, Judith, “La polémica restauración de la fachada de la catedral de Barcelona en el siglo XIX”, Hispania Sacra, vol. 66, núm. 133, 2014, p. 209-233
VIDAL FRANQUET, Jacobo, FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel, DURAN DUELT, Daniel, “Dues hipòtesis I tres excursos sobre l’església gòtica dels Sants Just i Pastor de Barcelona”, Julia BERTRÁN DE HEREDIA BERCERO (ed.), Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciants a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, V Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona 2019, Barcelona, AUSP, 2021
ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto, Recull de documents i articles d'història guixolenca, L'Abadia de Montserrat, 2007
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Esther Dorado Ladera
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
