Actuaciones renacentistas y neogóticas en la fachada de Santa Maria de Vilafranca del Penedès

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.1344/Materia2023.21.4

Palabras clave:

arquitectura, gótico, neogótico, Vilafranca del Penedès, August Font

Resumen

El objeto de este artículo es el estudio de la fachada de la iglesia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, desde la obra gótica hasta nuestros días. El templo empezó a construirse a finales del siglo XIII y se consagró el año 1484 con una portalada gótica inacabada. En el siglo XVI la fachada se completó con una galería renacentista que trescientos años después se percibía como un añadido greco-romano pagano y suscitó críticas importantes desde todos los sectores de la sociedad. Esta situación concluyó con el levantamiento de una fachada neogótica proyectada por August Font, que tuvo que restaurarse a mediados del siglo XX y que todavía puede contemplarse en la actualidad.

Citas

ÁLVAREZ, L., “Restauración de la iglesia parroquial de Sta. Maria”, El Labriego de Vilafranca del Penedès, 30 de març de 1879, any IV, núm. 6

BENACH, Manuel, “La Basílica de Santa Maria de Vilafranca”, Quaderns Il.lustrats Penedès, núm. 2, 1935

BONET, Lluís; GÜELL, Santiago; MARTORELL, Jeroni; SAGNIER, Josep Maria, Dictamen de l’Església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, 19 de novembre de 1934, Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

BRACONS CLAPÉS, Josep, “Santa Maria del Mar”, PLADEVALL, Antoni (dir.), L’art gòtic a Catalunya, vol. 2 (Arquitectura, 2), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003

COY I COTONAT, Agustín, Vilafranca del Penadés: su historia y monumentos, Barcelona, F. J. Altés y Alabart, 1909

DOMENGE MESQUIDA, Joan, VIDAL FRANQUET, Jacobo: “«A coneixença de mestres experts». Les visures de l’obra gòtica a través de la documentació catalana”, en Joan DOMENGE MESQUIDA, Jacobo VIDAL FRANQUET (eds.), Visurar l’arquitectura gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XVI-XVIII), Palermo, Edizioni Caracol, 2017

El llibre verd de Vilafranca, Barcelona, Fundació Noguera, 1992

Exposició commemorativa del centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76, Barcelona, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, 1977

FABRE, Francesc, “El comunidor de Canet de Mar”, El Sot de l’Aubó. Centre d’Estudis Canetencs, vol. XVI, Núm. 52, 2015, p. 13-21

GASOL, Josep M., La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva, Manresa, Col·legiata Basílica Santa Maria de la Seu, 1978

GIL BAUTISTA, Rafael, “El comunidor, un espacio para conjurar nubes malignas. Su huella en la diócesis de Gerona durante los tiempos modernos”, Pedralbes: revista d’història moderna, 2019, p. 305-323

HERNANDO, Javier, Arquitectura en España, 1770-1900, Madrid, Cátedra, 2004

LACUESTA, Raquel, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000

MARTÍ I BONET, Josep Maria, Sacralia Antiqua. Diccionari del catalogador del patrimonio cultural de l’Església, Arxiu Diocesà de Barcelona, 2013

“Memoria histórica de la Parroquial iglesia de Santa María de Vilafranca”, La Veu del Montserrat, 27 de gener de 1883, núm. 4 i 10 de febrer de 1883, núm.6

MIRET I NIN, Montserrat, La Basílica de Santa Maria: Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca del Penedès, 1987

MIRET I NIN, Montserrat, El patrimoni artístic de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, Vilafranca del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs, 2000

PI I MARGALL, Francesc, España: obra pintoresca en làminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj, Barcelona, Imp. de Juan Roger, 1842

PLANAS, Josep, Notes històriques de Santa Maria, Vilafranca del Penedès, La Renaixença, 1935

Q. G., Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca: Entresacados del llamado Llibre vert, de varios cronistas y de cuanto sobre el particular se ha publicado en la misma, Vilafranca, Impr. y Libr. de Pedro Alagret y Vilaró, 1887

ROSELLÓ I RAVENTÓS, Joan, Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura: la ciutat que ens ha arribat, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1992

SABATÉ MILL, Antoni, De prop i de lluny, Vilafranca del Penedès, El 3 de vuit, 1994

SANCHO PARÍS, Daniel, “La Plaça de Jaume I, espai vilafranquí i festamajorenc per antonomàsia”, El Cargol, Agost 2012, núm. 689-690, p. 4-30

TOMÁS Y VALIENTE, Francisco, El marco político de la desamortización en España, Barcelona, Ariel, 1971

URBANO, Judith, “August Font i Carreras (1845-1924). Aproximacions a la seva teoria i obra”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 25, 2011, p. 79-99

URBANO, Judith, “La introducció del neogòtic a Vilafranca del Penedès de la mà de l’arquitecte August Font i Carreras”, Del Penedès, núm. 27-28, 2012, p. 44-56

URBANO, Judith, “La polémica restauración de la fachada de la catedral de Barcelona en el siglo XIX”, Hispania Sacra, vol. 66, núm. 133, 2014, p. 209-233

VIDAL FRANQUET, Jacobo, FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel, DURAN DUELT, Daniel, “Dues hipòtesis I tres excursos sobre l’església gòtica dels Sants Just i Pastor de Barcelona”, Julia BERTRÁN DE HEREDIA BERCERO (ed.), Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciants a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, V Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona 2019, Barcelona, AUSP, 2021

ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto, Recull de documents i articles d'història guixolenca, L'Abadia de Montserrat, 2007

Descargas

Publicado

2023-06-02

Número

Sección

ARTÍCULOS