Música conceptual Híbrida (MCH).

Estudi de cas: The right way

Autors/ores

  • Magda Polo Pujadas Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/Materia2024.23.9

Paraules clau:

Música Conceptual Híbrida (MCH), intel·ligència artificial, música electrònica, paisatge sonor, música programàtica

Resum

Aquest article planteja la creació d’una nova manera de fer música i també una nova terminologia en la música contemporània interdisciplinària. El nou concepte és el de «Música Conceptual Híbrida (MCH) » i respon a una música que seria la successora de la música programàtica, que va néixer la segona meitat del segle XIX i que tenia com a principal objectiu fer més comprensible la música, fer-la més democratitzadora i menys elitista. El fet de basar-se en un element extramusical la feia mes assequible als que no tenien competències musicals ja que explicava o narrava fets. En aquest nou cas, el de la MCH però, que incorpora les noves tecnologies i la Intel·ligència artificial per explicar quelcom extramusical és molt important, en primer lloc, la concepció de l’estructura de l’obra, què explica i com ho diu i, en segon lloc, l’aliança que s’estableix amb d’altres manifestacions musicals com la música electrònica o el paisatge sonor, així, els termes de música, so i tecnologia es fusionen i segueixen un nou rumb.

Biografia de l'autor/a

Magda Polo Pujadas, Universitat de Barcelona

Llicenciada en Filosofia per la UB (1988). Doctora en Filosofia per la UB (1997).

Professora titular d'estètica i teoria de les arts i Història de la música del departament d'Història de l'art.

Referències

FELD, Steven, Acoustemology», en NOVAK, D., y SAKAKEENY, M.: Keywords in sound, Duke University Press, Durham, 2015

FRITH, Simon, «Towards an aesthetic of popular music», en R. LEEPERT y S. MCCLARY (eds.), The politics of composition, performance and reception, Cambridge University Press, Cambridge, pp. 133-172, 1987

MÁRQUEZ, Israel V., «Hipermúsica: la música en la era digital», Trans. Revista transcultural de música, n. 14, https://www.sibetrans.com/trans/articulo/7/hipermusica-la-musica-en-la-era-digital, 2010 [última consulta: 1 de marzo de 2024]

MAZZOLA, Guerino, Art. 154: Semiotic Aspects of Musicology: Semiotics of Music, 1997, disponible en: http://repmus.ircam.fr/_media/mamux/documents/mazzola-musiksemiotik.pdf

OLIVEROS, Pauline, «Acoustic and Virtual Space as a Dynamic Element of Music», Leonardo Music Journal, 1995, Vol. 5 (1995), pp. 19-22

POLO PUJADAS, Magda Música pura y música programática en el Romanticismo, L’Auditori, Barcelona, 2010

SCHAFER, R. Murray, The Soundscape. Our Sonic Environment and the Tuning of the World, Destiny Books, Vermont, 1977

TARASTI, Eero, A Theory of Musical Semiotics, Indiana University Press, USA, 1994

VV. AA., «Directions in Electronic Music», Beautiful Noise. A Work in Progress (rev., oct. 2003), disponible en: http://www.ele-mental.org

WOODSIDE WOODS, Jarret Julián, «El sampleo como signo en la música», Revista Versión, n. 16, 2005, pp. 177-195

Descàrregues

Publicades

2024-10-01

Número

Secció

ARTICLES