Los lugares de la memoria: El arte de archivar y recordar

Resum

En aquest article s’aborda una nova constant creativa o gir cap a l’obra d’art com a arxiu entre una sèrie d’artistes i teòrics que des de 1960 fins a l’actualitat comparteixen un comú interès per l’art de la memòria, tant la memòria individual com la memòria cultural, la memòria històrica i que busquen introduir significat en l’aparentment hermètic sistema conceptual i minimalista del qual parteixen. I en aquests casos, l’arxiu, tant des d’un punt de vista literal com metafòric, s’entén com el lloc legitimador per a la història cultural. Entre les referències genealògiques de l’arxiu, situarem tres projectes intel·lectuals desenvolupats en les primeres dècades del segle XX: els The Arcades Project deWalter Benjamin, l’Atlas Mnemosyne de Aby Warburg i les sèries fotogràfiques d’August Sander, del qual el mateix Benjamin digué que “més que un llibre de fotografies és un atles que exercita”; tres projectes que tenen en comú la seva condició de treball inacabat, sense forma definitiva, a part de l’absència de seqüencialitat i/o linealitat. Analitzarem també les diverses pràctiques artístiques de l’arxiu en l’espai de la contemporaneïtat en artistes com Hans Peter Feldmann, Gerhard Richter, On Kawara, Rosangela Rennó, Fernando Bryce, The Atlas Group, Christian Boltanski, Hanne Darboven, Susan Hiller, Bernd i Hilla Becher.