El paisatge sonor urbà de la Barcelona del segle XVIII a través del fons de música de la Universitat de Barcelona
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2024.23.6Paraules clau:
fons de música UB, segle XVIII, paisatge sonor urbà, llibret, oratori, nadala, òpera Barcelona, Teatre de la Santa CreuResum
El present article aporta informació inèdita i noves evidències sobre la secció de llibrets impresos de música (òperes, oratoris i nadales) del fons de música de la Universitat de Barcelona (UB), alhora que relaciona l’esmentat fons amb l’activitat musical de la Barcelona del segle xviii. Així, plantegem per primer cop, per a la Barcelona del segle xviii, una cartografia del paisatge sonor urbà que mostra, d’una banda, la intensa mobilitat de les capelles musicals per una àmplia xarxa d’espais religiosos urbans i alguns de civils a l’hora d’interpretar oratoris i nadales i, de l’altra, constata que aquests dos gèneres van tenir una àmplia difusió social i una recepció entre un públic molt divers; tot plegat reflecteix una prolífica activitat musical urbana. Finalment, relacionem els llibrets d’òpera del Fons de la UB amb alguns llibrets d’òpera procedents de biblioteques italianes per reconstruir els circuits d’òpera pels quals circulaven cantants, empresaris i repertoris, entre Barcelona i els teatres italians entre 1750 i 1770; així doncs, el teatre barceloní de la Santa Creu esdevé un teatre italià més, ubicat a la perifèria de la península itàlica.
Referències
ALCALÁ, César, «La capilla musical del Palacio de la Condesa», Nassarre, 16/2, 2000, p. 26-27
ALCOLEA GIL, Santiago; LAMARCA MORELL, Dolors; LLOPART MIR, Pilar y TORRA i MIRÓ, Jordi, La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1994
ALIER, Roger, «La visita a Barcelona del comte Karl von Zinzendorf l’agost de 1765», Revista de Catalunya, 77 (setiembre 1993), p. 35-47
ALIER, Roger, L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’ópera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia, 1990
ANDÚJAR CASTILLO, «La confianza Real: extranjeros y guardias en el gobierno político-militar de Cataluña (s. XVIII)», Pedralbes: Revista d’història moderna, 18/2, 1998, p. 509-518
BARANDA LETURIO, Nieves, «Plumas en el claustro: Formas de escritura conventual femenina en el Siglo de Oro», Antonio AZAUSTRE GALIANA, Santiago FERNÁNDEZ MOSQUERA (coords.), Compostella aurea: actas del VIII Congreso de la Asociación Internacional del Siglo de Oro (AISO), Santiago de Compostela, 7-11 de julio de 2008, p. 569-576
BARANDA LETURIO, Nieves y María Carmen MARÍN PINA, Cultura escrita de los conventos femeninos en la España moderna, Madrid, Iberoamericana Vervuet, 2014
BARBIERI, Patrizio, «Roman and Neapolitan Gut Strings 1550-1950», The Galpin Society Journal, 59, 2006, p. 147-181
BERTRAN, Lluís, «Oratoris y villancets entre la ciutat i el territori (1715-1808)», Tess KNIGHTON y Ascensión MAZUELA (ed.), Música i política a l’època de l’arxiduc Carles en el context europeu, Barcelona, MUHBA, 2017
BERTRAN, Lluís, Musique en lieu: une topographie de l’expérience musicale à Barcelone et sur son territoire (1760-1808), Tesis doctoral, Université de Poitiers, 2017
BERTRAN, Lluís, «Los conciertos en Barcelona (1760-1808): el doble estreno de La Creación de Haydn en contexto», Cuadernos de Música Iberoamericana, 31, 2018, p. 25-66
BERTRAN, Lluís y BRUGAROLAS, Oriol, «Música para el Nuevo Mundo: la circulación de cuerdas e instrumentos musicales entre Barcelona y Veracruz (1778-1821)», Javier Marín-López (ed.), De Nueva España a México: el universo musical mexicano entre centenarios (1517-1917), Sevilla, Universidad Internacional de Andalucía, 2020. p. 461-480
BRUGAROLAS BONET, Oriol (ed.), La música en el Diario de Barcelona (1792-1850). Prensa sociedad y cultura cotidiana a principios de la Edad Contemporánea, Valencia, Calambur, 2019
BRUGAROLAS, Oriol, «Italianos en Barcelona: la conformación del mercado de la música en la primera mitad del siglo XIX», Paulino CAPDEPÓN VERDÚ y Luis Antonio GONZÁLEZ MARÍN (coords.), Entre lo italiano y lo español. Músicas influencias mutuas y espacios compartidos (siglos XVI-XX), Valencia, Tirant lo Blanch, 2021, p. 335-403
CALOSCI, Laura, «La transformación del comercio mediterráneo durante la primera mitad del siglo XIX. El caso de Barcelona y Génova», Mediterráneo económico, 7, 2005, p. 164-183
CAMPABADAL i BERTRAN, Mireia, El pensament i l'activitat literària del Setcents català, vol 1., Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003
DAUFÍ RODERGAS, Xavier, Estudi dels oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Fonaments de la història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII, tesis doctoral, Universidad Autonoma de Barcelona, 2001
DAUFÍ RODERGAS, Xavier, Els oratoris de Francesc Queralt (1740-1825): història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII. Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2004
DOLCET, Josep, «Entre Händel, Gluck i els Bach: Domènec Terradellas a Londres (1746-1748)», Revista Catalana de Musicologia, 7, 2014, pp. 91-114
EZQUERRO ESTEBAN, Antonio, «The Music Collection (Ancient Holdings) of the University of Barcelona Library», Fontes Artis Musicae, vol. 68/3, July-September, 2021, p. 267-272. doi: https://muse.jhu.edu/article/810850
EZQUERRO ESTEBAN, Antonio, «Ópera en la Barcelona del siglo XVIII: según la colección de libretos impresos de la biblioteca de la Universidad de Barcelona», Ópera Actual, 252, 2021
FELIU TORRENT, Francesc, «Els inicis de la filología catalana moderna: estudi biogràfic d’Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 39, 1998
FELIU TORRENT, Francesc, «El 1714 i els Bastero» [en línea], Revista de Girona, 288, 2014. Disponible en: http://hdl.handle.net/10256.4/11613
GONZÁLEZ VALLE, José Vicente (ed.), Andrés Lorente: El por qué de la música (Alcalá de Henares, Nicolás de Xamares, 1672), Barcelona, Departamento de Musicología, CSIC, col. Textos Universitarios, 38, 2002
GRAS CASANOVAS, Mercè, Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de sant Josep, 2013. Base de Dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna. https://mcem.iec.cat/biografia.asp?id=262
GRAS CASANOVAS, Mercè, «L’escriptura en el Carmel descalç femení: la provincia de Sant Josep de Catalunya (1588-1835)», Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 1, 2013, p. 302-332
GRAS CASANOVAS, Mercè, «La memòria inèdita del Carmel descalç femení a la Corona d’Aragó: biografies i cròniques històriques», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 67 (tardor 2019), p. 129-143
GRAS CASANOVAS, Mercè, «Música de Francesc Valls per a una carmelita descalça: sor Teresa de Crist (1697)» [en linia]. Castell Interior, 2021. Disponible en: https://castellinterior.com/2021/03/01/musica-de-francesc-valls-per-a-una-carmelita-descalca-sor-teresa-de-crist-1697/ [consulta 09-01-2024]
GRAS CASANOVAS, Mercè, «’Pues codicias Teresa, Cielo por mundo’. De Gas a Marquès: una nova cronologia i autoria dels villancets a la descalça Teresa de Jesús Maria, Rubí i Sabater (1657)», [en linia]. Castell Interior, 2021. Disponible en: https://castellinterior.com/2021/04/06/pues-codicias-teresa-cielo-por-mundo-de-gas-a-marques-una-nova-cronologia-i-autoria-del-villancets-a-la-descalca-teresa-de-jesus-maria-rubi-i-sabater-1657-1/ [consulta 09-01-2024]
GRAS CASANOVAS, Mercè y Verònica ZARAGOZA GÓMEZ, «’Comunique hoy a mis labios / el Parnaso su influencia...’ Obra poética y redes de sociabilidad de la carmelita descalza sor Fausta de Jesús María Julbe Navarro de Antillón (1645-1712)», Davinia RODRÍGUEZ ORTEGA y Alicia VARA LÓPEZ (eds), Autoras y promotoras literarias y artísticas en la Edad Moderna. Berna: Peter Lang. International Academic Publishers, 2024 (en prensa)
GREGORI CIFRÉ, Josep María y MONELLS LAQUÉ, Carme, «La capella de música de Sant Esteve d’Olot i els compositors del seu fons musical», Josep María GREGORI CIFRÉ y Carme MONELLS LAQUÉ, Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2012
LEZA, José Máximo, (ed.), Historia de la música en España e Hispanoamérica, vol. 4 (La música en el siglo XVIII), Madrid, Fondo de Cultura Económica, 2014
MAFFI, Davide, «La pervivencia de una tradición militar: los italianos en los ejércitos borbónicos (1714-1808)», Revista Internacional de Historia militar, José María BLANCO NÚÑEZ (coord.), 94, 2016, pp. 83-103
MAZUELA-ANGUITA, Ascensión, Artes de canto (1492-1626) y mujeres en la cultura musical del mundo ibérico renacentista, Tesis doctoral, Barcelona Universitat de Barcelona, 2012
MAZUELA-ANGUITA, Ascensión, «Música conventual para ceremonias urbanas del mundo hispánico», Hoquet: Revista del Conservatorio Superior de Música de Málaga, 20, 2022, p. 1-30
PAVIA SIMÓ, Josep, «La capella de música de la seu de Barcelona des de la mort del mestre Francesc Valls (2-6-1747) fins a l’any 1755», Anuario Musical, 56, 2001, 131-162
PAVIA SIMÓ, Josep, «La capella de música de la seu de Barcelona en el segle XVIII (1756-1765)», Anuario Musical, 60, 2005, 71-113
PESSARRODONA, Aurèlia, «Ensalades en clausura: Una primera aproximació als cançoners del convent de les carmelites descalces de Santa Teresa de Vic», Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 7, 2016, p. 187-219
PUENTES-BLANCO, Andrea, «Libros impresos de polifonía en la Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona: ediciones desconocidas de Giovanni Pierluigi da Palestrina y Gioseppe Caimo en el contexto de la Barcelona de finales del siglo XVI», Revista de Musicología, 40/1, 2017, p. 57-97
RIFÉ SANTALÓ, Jordi, «La música al Palau de la Comtessa de Barcelona durant el govern de l'arxiduc Carles d'Àustria a Catalunya (1705-1714)», Revista Catalana de Musicologia. Barcelona, 2, 2004
RUEDA RAMÍREZ, Pedro y RUIZ FARGAS, Marina, «Towards a provenance database in the historic collection of the Library of the University of Barcelona», World Library & Information Congress 75th IFLA General Conference & Council, 23-27 August 2009, Milan, Italy [en línea], 2009, disponible en: http://hdl.handle.net/2445/11182
RUIZ FARGAS, Marina, La biblioteca del Convent de Santa Caterina de Barcelona sota el mecenatge de fra Tomàs Ripoll, 1699-1747, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2019
RUIZ FARGAS, Marina y VERGER ARCE, Neus Anna. «Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona (1835-1881)», DILLA MARTÍ, Ramon y Maria TORRAS FREIXA (eds.), Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019
SÁNCHEZ, Àlex, «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839», Revista de Historia Económica, 18/3, 2000, pp. 485-523
TORRA i MIRÓ, Jordi, «Els llibres litúrgics impresos de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona», Miscel·lània litúrgica catalana, VIII, 1997
TORRENTE, Álvaro, «Villancicos de Reyes: propaganda sacromusical en Cataluña ante la sucesión a la Corona española (1700-1702)», Antonio ÁLVAREZ-OSSORIO ALVARIÑO, Bernardo José GARCÍA GARCÍA, María Virginia LEÓN SANZ (coords.), La pérdida de Europa: la guerra de Sucesión por la Monarquía de España, Madrid, Fundación Carlos de Amberes, 2007
TORRENTE, Álvaro, «’Este es el rey que los cielos te envían’: música, política y religión en la Barcelona del archiduque Carlos», Tess KNIGHTON y Ascensión MAZUELA, (ed.), Música i política a l’època de l’arxiduc Carles en el context europeu, Barcelona, MUHBA, 2017
VALLUGERA FUSTER, Anna, El mercat artístic a Barcelona (1770-1808). Producció, comerç i consum d’art, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2015
VERGER ARCE, Neus Anna, «La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona» [en línea], BiD: Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, vol. 21, diciembre 2008, disponible en: https://bid.ub.edu/21/verger.htm
VIRELLA CASSAÑAS, Francisco, La ópera en Barcelona. Estudio Histórico-Crítico, Barcelona, Establecimiento tipográfico de Redondo y Xumetra, 1888
ZAFRA-MOLINA, Rafael, «Las coplas descalzas: música y poesía en Santa Teresa y sus carmelitas». Scripta Theologica, 47/3, 2015, p. 735-759
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica, «Escriure poesia al convent entre la devoció i l’obediència. Primera aproximació a un manuscrit femení del segle XVIII», Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 1, 2013, p. 333-361
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica, «Poesia, ritual i cant per a la festa: l’univers creatiu i festiu dels poemes de vesticions i professions al convent de carmelites descalces de Barcelona (segle XVII)», Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 7, 2016, p. 160-186
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica, «El Cancionero poético del Carmelo Descalzo femenino de Barcelona (ca. 1588-ca. 1805)», eHumanista, 35, 2017, p. 615-644
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica, Presentació del monogràfic «Early Modern Women's Writing: More Texts and Contexts», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 67 (tardor 2019), p. 117-128
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Oriol Brugarolas Bonet, Antonio Ezquerro Esteban
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
