The arts on stage: the experience of Teatre de Natura (Nature Theatre)
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2017.12.5Keywords:
Gesamtkunstwerk, Modernisme, Arts, Literature, Music, Scenography, Teatre de Natura, Adrià Gual, Ignasi Iglésias, Apel·les MestresAbstract
Within the Symbolist movement in Catalonia, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Rusiñol and other Modernista followed the contemporary ideal of the time of Gesamtkunstwerk. All these creators worked in fine arts, poetry and performing arts, which necessarily involved music. With the Catalan Enric Morera’s Lyric Theatre project, other composers such as Enric Granados and Jaume Pahissa, or Gual’s Teatre Íntim, for example, all of them tried to create a Modern popular spectacle. Between 1910 and 1914, the so-called Theatre of Nature saught to exploit the symbiosis that could occur between the performer and the audience.
In this article we start with the existing discourse and offer new content, and consider some elements of analysis from the works Canigó by Jacint Verdaguer, Flors de Cingle by Ignasi Iglésias and Rondalla bosquetana. La viola d’or by Apel·les Mestres.
References
ALOMAR, Gabriel, «El futurisme», L’Avenç, 1905p. 31-32.
ALOMAR, Gabriel, «El teatre de naturalesa», L’Esquella de la Torratxa, 1.706, Barcelona, 8 de setembre de 1911, p. 562.
ALOMAR, Gabriel, «L’estètica arbitrària» II, El Poble Català, Barcelona,10-V-1906.
AVIÑOA, Xosé, Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1996.
B. «Teatro de la Naturaleza. En la Garriga. Estreno de Flors de Cingle, de I. Iglésias», Diario de Barcelona, núm. 247, Barcelona, 4-9-1911.
BARNILS, Josep Maria, Figueras, cien años de ciudad, Premi literari Societat Coral Erato, 1974.
BATLLE, Carles, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista, Barcelona, Curial, 2001.
BATLLE i JORDÀ, Carles, BRAVO, Isidre, COCA, Jordi, Adrià Gual. Mitja vida de Modernisme, Barcelona, Diputació de Barcelona-Àmbit serveis editorials, 1992
BERGER, John, Modos de ver, Barcelona, Gustavo Gili, 2000 (1974).
BERTOUY, Edouard, Castelbon de Beauxhostes. L’âge d’or du spectacle lyrique aux arènes de Béziers, Éditions du Mont, 2007.
BRAVO, Isidre, «L’espai de les imatges. Escenografia», p. 162, És un capítol de L’escenografia catalana, Diputació de Barcelona, 1986.
CASTELLANOS, Jordi, «Dolor, renúncia i mort: el misteri de l’amor», Els Marges, 93, Hivern 2011, Barcelona, p. 62-70.
COCA, Jordi, «Els simbolistes i Wagner» a «Introducció», Quatre variacions sobre la mort. La intrusa, Els cecs/Interior/La mort de Tintagiles de Maurice Maeterlinck, Barcelona, Biblioteca Teatral-Institut del Teatre-Ed. del Mall, 1984.
«Cooperadores de Ignacio Iglesias en el Teatre de la Naturalesa», La Actualidad, núm. 266. Barcelona, 5-9-1911.
«Crónica general», El Empordanès, 31 de març de 1910.
«El poema Canigó en escena», La Hormiga de Oro, 18 de juny de 1910.
«En la Garriga. Estreno de Flors de Cingle», La Tribuna. Barcelona, 4-9-1911.
F. «Teatro de la Naturaleza». [Propera estrena de Flors de Cingle]. «En la Garriga. Flors de Cingle», Las Notícias, Barcelona, 4-9-1911.
«Flors de Cingle» en la Garriga, La Publicidad, Barcelona, 4-9-1911.
GONZÁLEZ, Palmira, Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923), Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i Edicions 62, Barcelona, 1987.
GUAL, Adrià, «El teatre popular», Joventut, III, 1901, p.309.
GUAL, Adrià, Mitja vida de teatre: memòries, Barcelona, Aedos, 1957.
JORDÀ, Josep M., «Teatro de la Naturaleza. La representación de Flors de Cingle», La Tribuna, Barcelona, 1-9-1911.
L. L. «Teló enlaire. “Flors de Cingle” a la Garriga», L’Esquella de la Torratxa, Barcelona, 1-9-1911.
MADRID, Juan Carlos de la, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, Oviedo, Universidad de Gijón, 1996.
MINGUET, Joan M., «La “Sala Mercè” de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?», D’Art. Revista del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, núm. 14, III/1988, p. 99-114.
PERRONE, Raffaela, Espacio teatral y escenario urbano. Barcelona, entre 1840 y 1923 (tesi doctoral presentada a la Universitat Pompeu Fabra, maig, 2011).
RABASEDA, Joaquim, Jaume Pahissa. Un cas d’anàlisi musical, tesi doctoral dirigida per Francesc Cortès, Universitat Autònoma, 2006.
Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana, exposició comissariada per Lourdes JIMÉNEZ, Museu d’Història de Catalunya, 2013.
ROBÍ, «El “Canigó” a Figueres. Notes d’un carnet», Diario de Gerona, 14 de juny de 1910.
SOLDEVILA, Llorenç, «Fortuna musical i dramatúrgica de Canigó, de Jacint Verdaguer», Anuari Verdaguer 19, 2011, p. 499-501.
Teatre de Natura. Canigó, llibret, conservat a la Biblioteca de Catalunya, Barcelona-Figueres, 1910.
«Teatro de la Naturaleza en La Garriga», La Prensa, Barcelona, 2-9-1911.
TINTORER, Emilio, «Semana teatral. En el principal La viola d’or, rondalla bosquetana, en tres actos de Apel·les Mestres», La Publicidad, Barcelona [10-1914].
Vilardell, Laura, La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936), tesi doctoral, Universitat de Vic, 2013.
VIÑAS, Francesc, «El Teatre de la Natura: els modernistes a la Garriga», Lauro, número 13, 1997.
Downloads
Published
Issue
Section
License
The authors who publish in this journal agree to the following terms:
|  |
